L’angoixa dels diaris (impresos) de Madrid per la possible victòria d’EH Bildu a les eleccions al País Basc ja fa dies que s’arrossega per les portades. Alguns diaris han arribat al punt que no expliquen què passa a la campanya electoral, sinó que s’han posat ells mateixos a fer campanya. Els que s’hi escarrassen de forma més destralera són, esclar, els del Trio de la Benzina. No ho fan per por que “guanyi ETA”, com van explicant fins ara —una disfressa retòrica que pren els votants per imbècils als quals es pot enganyar fàcilment—, sinó perquè la victòria abertzale deixaria al PSOE en posició de decidir quin dels dos partits sobiranistes ocupa la presidència del govern basc. Els treu de polleguera que el partit de Pedro Sánchez surti guanyador sui generis d’unes eleccions tan disputades i aparegui com a moderador dels “separatistes”, perquè el que aquests diaris promouen és “treure al PSOE del govern basc”, com declara La Razón en un subtítol de la portada d’aquest dimarts, que rebla amb un editorial on proclama que “el vot útil al País Basc és al Partido Popular”.
Tot penja del títol principal, on diu que el PP regalaria els vots al PNB si servissin per atorgar-li la majoria. Ho diu el diari —no pas el partit— per inflar el globus que si votes PP en comptes de Vox o PSOE, qui decidirà serà el partit d’Alberto Núñez Feijóo i no el de Pedro Sánchez. A la seu del partit nacionalista s’hauran fet un tip de riure perquè, posats a fer, és millor votar directament al PNB, que és un trumfo conservador que no fa mal al votant pepero, i no jugar-se la partida amb una carta tan baixa com el PP. En fi. Arriba un dia que t’has despenjat tant de la realitat, que acabes discutint sol en un racó amb el cervell ocupat pel món imaginari que has fabricat per enganyar i manipular la gent. El son de La Razón produeix monstres.
En una línia similar, però menys boscana, El Mundo explica que el PNB i el PSOE proven d’arreplegar vots tot espantant la gent, “a la desesperada”. El vot de la por. Té gràcia que El País treballi en la mateixa direcció amb l’entrevista a Eneko Andueza, el candidat socialista a la lehendakaritza. La declaració que han triat pel títol no és una proposta guanyadora del programa o una idea que revifi l’atractiu del PSOE entre l’electorat. Ni tan sols la frase on Andueza emfasitza que mai pactarà amb Bildu per seure’ls a la presidència del govern basc. No. Han triat aquesta altra: “Bildu i PNB confluiran en allò que els uneix: la independència”. És el que els fa por a ells, al diari i, en general, al que s’anomena unionisme, espanyolisme, constitucionalisme, etcètera: que els sobiranistes facin causa comuna. És una altra manera de moure el vot de la por, especialment entre una part del vot útil al PNB i entre votants de Sumar i Podemos —que tornen a presentar-se per separat, com a Galícia— que dubten si triar la papereta d’EH Bildu. Andueza sap que no pot acusar Bildu de ser ETA, com fa la dreta política i mediàtica: seria un atac a un dels socis més sòlids de Pedro Sánchez al Congrés. Per això fa sonar el xiulet retòric de la independència: és el concepte més proper a “terrorisme” que pot fer servir.
Una nota més. La Vanguardia, El País i l’ABC publiquen en portada la fotografia de l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, assegut al banc dels acusats. Se’l jutja per subornar una actriu porno en la campanya electoral del 2016. És una història coneguda. Trump fa el posat de sempre, el de pinxo dur que pot trencar-te la cara, la mirada metàl·lica, el posat passiu-agressiu. Són fotos fetes a l’inici de la vista, perquè els tribunals dels EUA no permeten la presència de fotoperiodistes mentre celebren sessió. El que no diuen les portades és que Trump s’adormia. Ho explica Maggie Haberman, de The New York Times, la periodista que millor coneix al magnat. “Si Trump és massa vell i feble per mantenir-se despert en el seu propi judici penal, què creus que pot passar a la Sala de Guerra [de la Casa Blanca]?”, comenta a la xarxa social X Dan Pfeiffer, un antic assessor d’Obama.