El pacte de govern entre PP i Vox al País Valencià és la notícia que obre totes les portades —fora la d’El Punt Avui—. El País és qui ho explica amb intenció més crítica en assenyalar al responsable (”Feijóo”) i anomenar al beneficiar de la manera més crua (“la ultradreta”), a més de dir que és “el primer gran pacte” de les mateixes característiques, com volent avisar que en vindran més. Fins ara hi havia una certa basarda en reconèixer l’elefant a l’habitació: si vol arribar a la Moncloa, el PP necessitarà els vots de Vox al Congrés. Més que basarda, costava d’admetre que l’extrema dreta seria decisiva i molts s’agafaven a la incertesa dels sondejos, que són només un pronòstic, i confiaven que el PP se n’empescaria alguna per no incorporar Vox als governs autonòmics que estan en joc. No es volia veure. El Periódico encara és presoner d’aquesta lògica irreal i el seu títol insinua que el PP ha buscat Vox a València perquè no tenia més remei, pobrets, però no ho ha fet a Cantàbria perquè hi havia l’alternativa en el Partit Regionalista. En realitat, és una forma alambinada de dir-te que el PP pactarà amb qui li proporcioni l’accés al poder sense parar compte en el preu.
Les portades d’aquest dimecres obliguen tothom a obrir els ulls a la inexorable realitat de l’aritmètica electoral i la combinatòria parlamentària: Feijóo vol ser president del govern espanyol i pagarà peatge a Vox perquè és l’única via possible ara mateix. La quantitat no serà simbòlica: el partit ultra vol poder de veritat i no aparent com a Castella-Lleó. N’han après. Al País Valencià, Vox ha cobrat la presidència del parlament autonòmic i tres conselleries. Quan arribi l’hora de la veritat a Madrid, també voldrà fer caixa: ministeris i bones posicions a la Mesa del Congrés i/o del Senat, segurament també als alts organismes que depenen de les majories parlamentàries, des del Consell General del Poder Judicial a l’Agència de Protecció de Dades o el Tribunal de Comptes. Aquest és el missatge de les portades del dimecres, 14 de juny del 2023: votis Vox o PP, tot acabarà al mateix sac. És el missatge clar d’El Mundo i de l’ABC: la coalició de govern PP-Vox a València “aclareix el camí a Feijóo” i “els pactes a tot Espanya”. Dues expressions de la mateixa substància. No t’enganyen. Ja no cal dissimular més. Si suma la suma, Espanya tindrà un govern semblant als de Polònia, Hongria o Itàlia.
Un detall més. Un títol a El País destaca una frase del rei d’Espanya en la commemoració del 45 aniversari (enhorabona!) del diari econòmic Cinco Días, propietat de la mateixa editora, Grupo Prisa. “La societat democràtica requereix bon periodisme”, diu Felip de Borbó. Cal suposar que si fa el títol, ha de ser la idea més destacada de les que va pronunciar. Certament, la monarquia està dissenyada per evitar innovacions i originalitats però no és exigible una mica més de creativitat i una mica menys de mandra a l’hora d’escriure els discursos del rei? No tant perquè la millor o pitjor qualitat de les reials paraules tingui cap conseqüència —malgrat excepcions sagnants com la del 3 d’octubre del 2017— sinó sobretot perquè els ciutadans tenen dret a que el cap de l’Estat no els faci passar vergonya amb tòpics i galindaines.
