La decisió ahir era obrir la portada d’avui amb la crisi entre Rússia i l’OTAN a Ucraïna o amb la crisi del Partit Popular, que es debatia entre Vox 'sí', Vox 'no' a Castella i Lleó. Finalment es van decidir per Vox 'ni', que vol dir que d’entrada no en volen saber res a Castella i Lleó i aniran al parlament regional a presentar Alfonso Fernández Mañueco a la presidència “per obligar tots [els partits] a retratar-se”, segons la portada de La Razón. També va per aquí El Mundo al seu títol principal, categòric: Casado “tanca la porta” a governar amb Vox. La cosa és que si el PSOE no s’absté, Mañueco no té res. Els socialistes han posat un preu gairebé prohibitiu a l’abstenció: que el PP trenqui els acords amb Vox allà on governen plegats i reconegui que la ultradreta és un perill per a la democràcia. Per aquí enfoquen la notícia El Periódico i El País. És demanar molt, perquè això compromet Madrid ciutat, Madrid regió i Andalusia —on havien d’avançar eleccions com a Castella i Lleó i ara diuen que no cal.

És bonic que la constitució del govern d’una comunitat autònoma que suma el 5% de la població espanyola comprometi tant el Madrid ciutat i el Madrid regió, joies de la corona del PP i emblema del turboMadrid, el projecte aznarista per a Espanya que ara gestiona Isabel Díaz Ayuso, la presidenta madrilenya. Cap portada especula avui però la més perjudicada aquí és ella. No només perquè promou els pactes amb Vox i els ha recomanat al castellà Mañueco. També perquè obligaria a l’abstenció permanent de Vox a l’assemblea regional de Madrid, ofrena a la qual el partit ultra no hi està gaire disposat, atès que el condemnaria a dimitir de la política i a fer un paperot davant dels seus votants. A més, el cabdill voxer, Santiago Abascal, ja ha dit que vol fer valer el pes del seu partit i ha demanat a Mañueco la vicepresidència, les mateixes carteres que tenia Ciutadans i la derogació de les lleis de Gènere i de Memòria Històrica.

És un moment emocionant. Com deia una periodista madrilenya ahir, les contorsions d'alguns tertulians per blanquejar Vox segons la comunitat on ha pactat amb el PP són entranyables. Si és amb Ayuso, bé. Si és amb altres, meh. El Trio de la Benzina, que seguia aquesta línia, dient que tanto monta monta tanto el PP com Vox, que són dues cares de la mateixa moneda, etcètera, és avui molt més prudent a les portades. Fins i tot El Mundo, el diari més favorable a l’acord amb els ultres segons la recepta Ayuso, ha baixat un parell de marxes. Aquests diaris també han deixat de vendre la narrativa que qui ho té fatal és el PSOE i que la fórmula Ayuso és la bona. La Vanguardia deia ahir que Ayuso tornava a desafiar Casado. Aquest postureig, a la lideressa, li ha durat menys de 12 hores. Avui, el diari de la Diagonal titula amb claredat: Casado rebutja acords Vox per por de perdre més eleccions. Aviam quant li dura —a Casado, s’entén.

Diuen les portades que Rússia retira tropes desplaçades a la frontera amb Ucraïna, que això és un signe de distensió, desescalada, digue-li B. Rússia ja fa circular que acceptaria la independència del Donbs, regió ucraïnesa de majoria russoparlant que fa 8 anys és rebel gràcies a l’ajut de… Rússia. Potser és el cromo que vol Vladímir Putin.

Entre Castella i Lleó i Rússia, del discurs del president Aragonès no se’n canta ja ni gall ni gallina a les portades. Ni de la decisió del Tribunal Suprem de confirmar l’ordre de la JEC d’arrabassar l’escó al diputat cupaire Pau Juvillà, ni de la teoria sobre l’independentisme de Pedro Sánchez, ni de l’ajornament sine die de la taula de diàleg. A les portades dels diaris, Catalunya ha retrocedit ja fins i tot a l’estat d’abans de la reforma de l’Estatut. El projecte important és ara ajudar que les màquines —incloses les torradores, esperem— entenguin el català. Depèn de tu, només de tu. L’Estat està absent de tot això, esclar, i la Generalitat demana el teu ajut. Entre tots ho farem tot.

LV

La Vanguardia

EPC

El Periódico

EPA

El Punt Avui

ARA

Ara

EP

El País

EM

El Mundo

ABC

ABC

LR

La Razón