Portades: Torna l’Espanya que et glaçarà el cor

La conferència del president de la Generalitat, Pere Aragonès només obre una portada de les quatre dels diaris d’abast nacional. És la de l’Ara, que li dona tractament business class: títol i foto. El Punt Avui en fa segon tema, amb un títol (“El rumb del president Aragonès”) que no es refereix a res en concret. Sembla que el van fer fa una setmana i que igualment el podran tornar a publicar d’aquí a una setmana. També pot ser que el deixessin escrit com de prova, per omplir el forat, i oblidessin posar-ne un de debò. Ara ja tant se val. El diari s’estima més obrir amb l’actitud benèvola (o “desobedient”, depèn de com t’ho vulguis mirar) del Departament d’Interior amb la nova “llei mordassa”. La Vanguardia i El Periódico opten per donar preferència a la gresca interna al Partit Popular arran de les eleccions a Castella i Lleó, que han deixat oberta a la vista de tothom la llauna de cucs que és ara mateix la formació presidida per Pablo Casado.

Els dos diaris més venuts de Catalunya obren amb el mateix material que els seus col·legues de Madrid. Es coneix que les propostes del president a la conferència Avancem no fan tant forat com els avatars del PP. És inquietant t’ho miris com t’ho miris. Sobretot si penses que cap d’aquests diaris —ni tampoc els de Madrid, to be honest— tenen gran interès a saber qui governarà a Castella i Lleó, comunitat que aplega el 5% de la població espanyola i representa el 20% del territori de l’Estat. Tot es llegeix en clau de política madrilenya o espanyola, que vindria a ser el mateix. Al final del dia, tenen raó els partits de l’Espanya buidada o buida (tria la teva aventura): minuts després que se sabessin els resultats, en veure que el PP feia mistos, les províncies castellanolleoneses han tornat a importar un rave als partits, als diaris i al kommentariat, tres institucions tan madrilenyocèntriques com l’Arco de Cuchilleros.

Com que el PP té molt males cartes en aquesta partida, els diaris de la seva cort llencen avui diversos pots de fum i tiren palla als bous. Tant El Mundo com l’ABC com La Razón publiquen la fotografia de Pedro Sánchez, com volent dir que l’embolic és del PSOE. Fins i tot es contradiuen entre ells. Mentre El Mundo assenyala el “silenci” de Sánchez "tras el descalabro", l’ABC el fa parlar per dir que atia la por a Vox —no deu ser que espanta molt més el PP pensant seriosament de pactar amb els ultres?— i La Razón el presenta presidint l’executiva dels socialistes, on bé devia dir alguna cosa, oi? En canvi, els títols principals pinten amb dramatisme el dilema del PP —pactar o no amb Vox— i les conseqüències: el pacte encimbellarà Isabel Díaz Ayuso, la seva defensora, i la negativa aboca a noves eleccions regionals. En qualsevol cas, l’actual president del PP, Pablo Casado, hi surt perdent, escaldat, i la seva estratègia, si en tenia cap, queda desacreditada. Estaràs pensant que, si els resultats de Castella i Lleó s’haguessin produït a Alemanya o França, els dos partits grans ja s’haurien trobat per pactar un cordó sanitari o un front comú i aïllar Vox. Ho ha proposat l'alcalde de Valladolid, socialista. Però estem a Espanya, que té la seva dinàmica històrica peculiar. La política encara es fa seguint les línies tòpiques de les dues Espanyes —la que mor i la que badalla— que Antonio Machado, poeta castellà, retrata a Españolito. Una de les dues, o les dues, ens glaçarà el cor.