Poques vegades les portades dels diaris monopolitzen una informació com ha passat aquest dimecres 26 de juny. L'endemà que el PSOE i el PP hagin aconseguit, amb la mediació de Brussel·les, un pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i reformar la Llei Orgànica de Poder Judicial, posant fi a cinc anys i mig de bloqueig de la seva renovació per part del PP. Un pacte del qual, tant el partit del govern espanyol com el primer partit de l’oposició, treuen pit, però que, a banda de Sumar, el soci del govern de Sánchez, no ha convençut la majoria de les forces polítiques del Congrés dels Diputats. Ni als partits independentistes que sostenen la legislatura, Junts, Esquerra, Bildu i el PNB, ni tampoc a les esquerres (Podemos), ni a les ultradretes (Vox). PSOE i PP s’han repartit les cadires, deu vocals del consell per cadascú i l’acord també contempla que les decisions i els nomenaments a partir d’ara requereixin una majoria reforçada de tres cinquenes parts. Ara els nous membres del CGPJ hauran de presentar en sis mesos una proposta de com s’hauran d’escollir els vocals de l’òrgan que regeix la judicatura de l’Estat. És curiós que el que més destaquen els signants del pacte és la despolitització que aconsegueix, acabant amb les portes giratòries entre judicatura i política. Però els partits de l’oposició, tret el PP, consideren que aquest pacte és del tot polític, perquè el que han fet els dos grans partits, amb l'acord considerat com el “primer pacte d'estat”, com titula El Periódico, ha estat un “repartiment de poders”, com lamenten Esquerra i Junts.
El País fa un titular principal molt pla a la seva portada, sense cap intenció política: “Fi al bloqueig judicial”, i destaca que el govern espanyol i l’oposició acorden una llista de vocals per al CGPJ, que el nou Consell farà una proposta en sis mesos sobre el sistema d’elecció; que el trànsit entre la política i la justícia requerirà esperar entre dos i cinc anys i que la llarga paràlisi de l'òrgan havia sumit en la precarietat als tribunals. Però cal anar a l’editorial, per saber l’opinió del mitjà afí al govern de PSOE i Sumar: “És una bona notícia per a la justícia, per a la reputació de la democràcia espanyola i també per al Govern de Sánchez i el PP de Feijóo, que aconsegueixen el primer gran pacte d'estat en un assumpte central. Cal agrair que els munyidors de l'acord, el ministre Félix Bolaños i l'eurodiputat popular Esteban González Pons, evitessin ahir qualsevol retret públic”. Dat i beneït.
A El Mundo, carreguen la responsabilitat de les conseqüències del pacte a la UE, que serà com una mena de policia que “vigilarà la despolitització de la Justícia després de cedir PP i PSOE”. Diuen que "hi ha raons per témer" que aquest acord quedi en “paper mullat”, però que Brussel·les ha assumit el paper de “garant” d’un acord que consideren “probablement, el menys dolent de tots els versemblants”. El pacte subscrit per Félix Bolaños i Esteban González Pons en presència de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Vera Jourová, “constitueix una exhibició de bipartidisme i estabilitat sistèmica desconeguda durant l'última dècada, marcada per la forta polarització política i la desconfiança entre els dos partits. Els independentistes en queden fora i també Sumar, com tots els extrems a esquerra i dreta”, destaca en la seva editorial el rotatiu conservador. De la mateixa manera, l’ABC considera el pacte “d’alt risc” i creu que el perill d’aquest risc “no radica en el contingut de l’acord, sinó en l’escassa credibilitat de Pedro Sánchez, i aquesta és la responsabilitat que ha decidit assumir sobre les seves espatlles Alberto Núñez Feijóo”. I La Razón, per la seva part, fa com El País, però per la banda contrària, destacant les bondats del que consideren “un gran acord en favor de la Justícia”.
