L'acord de Govern entre ERC i JxCAT que possibilitarà la investidura de Pere Aragonès en els propers dies va ser la indiscutible notícia política catalana d’ahir i tots els diaris del quiosc d’aquest dimarts en donen fe. Però sempre hi ha lloc per a les valoracions i interpretacions, i si una diferència hi ha entre els diaris catalans i els espanyols, si algun motiu fa possible parlar de catalans i espanyols com a subjectes diferents és precisament el tracte i valoració que es dona avui al pacte de Govern.
A banda d’una qüestió quantitativa, ja que mentre que als diaris catalans l’acord és notícia principal, als diaris espanyols ha de competir amb els fets de Ceuta, una allau humana de marroquins que ahir va desbordar la frontera de Tarajal, allà on fa uns anys, el 2014, la Guàrdia Civil va intentar evitar l’entrada d'immigrants amb el resultat de 15 morts i cap policia espanyol a la presó, hi ha la qualitativa, que als diaris espanyols pren la forma d’un festival de rancúnia perquè ha passat el que era més lògic que passés, que es conformés un nou govern de majoria independentista.
No és gens estrany que els diaris espanyols s’ocupin en primer lloc de què passa a les ciutats espanyoles de l’Àfrica, però més important és copsar la visió espanyola i, per descomptat, espanyolista amb què reben el pacte català, que concentren en una sola persona: l’independentisme és Satanàs i la seva última reencarnació continua tenint el mateix nom, el de Carles Puigdemont, un nom absent a les portades catalanes però molt present a les espanyoles, i no precisament per a bé.
Sánchez accelera la negociació amb ERC ostatge de Puigdemont és el titular principal d’El Mundo —nota aclaridora per a despistats: Sánchez, amb accent agut, fa referència a Pedro Sánchez; Sànchez, amb accent greu, fa referència a Jordi Sànchez—, és a dir, que per a aquest diari, rere de tota l’escenificació d’ahir hi ha Puigdemont movent els fils, a qui tracta de fugat per assegurar que controlarà el full de ruta independentista des del Consell de la República i Junts assumirà àrees clau.
No es queda curt La Razón, que porta com a títol principal Indults i sedició: la vía Sánchez rere el pacte a Catalunya i tot seguit afirma que Puigdemont guanya a ERC i reprèn el desafiament a l’Estat. Evidentment, no els preocupa que s’hagi evitat la convocatòria de noves eleccions, sinó que algun dia es pugui tornar a reunir la cèlebre taula de diàleg o que des de Waterloo es cridi a la “confrontació”.
Fins i tot ABC considera que la notícia és prou important per no oferir la portada monotemàtica de sempre i reserva els baixos a la qüestió catalana: Sánchez manté l’aliança amb ERC malgrat cedir davant Puigdemont. Atenció al subtítol: El pròfug es reserva les conselleries clau, Moncloa busca reunir ja la taula de diàleg, negociar l’indult i la sedició, i Aragonès celebra una “Generalitat republicana”.
Finalment, El País intenta posar una mica més de distància i menys de fel i assegura que ERC cedeix poder a Junts per a una difícil governabilitat, i afegeix que Un òrgan col·legiat extern poc definit dissenyarà el pla del nou Executiu per a la independència.
I si així està el panorama espanyol, el català ofereix altres punts de vista en sintonia amb les línies editorials de cada diari: ERC assumeix el timó del ‘procés’ i es resigna a governar amb Junts a El Periódico; ERC i Junts es reparteixen el Govern i aparquen el desacord a La Vanguardia; Es posen d’acord a El Punt Avui i Aragonès presidirà un govern de coalició amb JxCat a l’Ara.