Arrenca la setmana amb una trobada d'allò més destacada, d'aquestes que han agafat per sorpresa molts líders europeus: que aquest dilluns es reuniran en una cimera extraordinària a París per debatre sobre la guerra a Ucraïna i els reptes generats per l’actitud del nou president dels Estats Units, Donald Trump. A la cita, convocada pel president francès, Emmanuel Macron, hi ha prevista la participació dels caps de govern d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Polònia, Països Baixos i Dinamarca, així com del president espanyol, Pedro Sánchez. A més, s’hi preveu l’assistència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell, António Costa, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. La premsa d'aquest dilluns està bolcada en aquesta trobada, però hi ha mitjans que, ni en dies com avui, on l'actualitat més destacada és la internacional, es poden estar d'enviar un dard enverinat a Catalunya, o d'atacar l'independentisme, o d'enfonsar el català. El Mundo parla de "persecució lingüística" i a la portada hi porta el següent titular: "Més de 200 sanitaris denunciats a l'any a Catalunya per atendre en castellà els pacients". El diari denuncia que "la persecució" hagi "saltat de l'àmbit escolar al sanitari" i s'alarma perquè "després de dècades d'assenyalament creixent dels docents contraris a la immersió lingüística, els sanitaris constitueixen el nou objectiu de les entitats que promouen la defensa acèrrima de l'ús del català en tota circumstància i que compten amb el suport de la Generalitat per aconseguir els seus propòsits". La indignació es palpa en cada paraula. El Mundo explica que el Departament de Salut ha rebut 206 queixes per falta d'atenció en català i apunta que a Catalunya no paren "d'arribar facultatius procedents de Llatinoamèrica i que, per tant, tenen el castellà com a llengua materna i d'ús preferent". Evidentment, la culpa la té Carles Puigdemont i "la seva inquietud per la discriminació lingüística".
El País, igual que la resta de diaris que siguin més o menys conservadors aquest dilluns, obre l'edició destacant la reunió d'urgència de líders europeus per parlar del que anomena "el pla de Trump". El diari es refereix a l'anunci de Trump d'iniciar negociacions amb Rússia sense tenir en compte Europa. Davant d'això, el rotatiu explica que el president de França ha organitzat la trobada d'aquest dilluns per "fixar la posició comuna i l'estratègia en el procés de pau a Ucraïna" i és que considera que Trump "ha provocat un esquinç a Europa en anunciar negociacions per posar fi al conflicte després d'una conversa amb el rus Vladímir Putin". En els últims dies, el distanciament entre Europa i els EUA s’ha fet més que evident. El seu vicepresident, JD Vance, va criticar la qualitat democràtica europea, i va acusar la UE de “censurar” la dissidència. També a Múnic l’enviat especial de Trump per Ucraïna, Keith Kellogg, va advertir que la UE quedarà exclosa del nucli dur de les negociacions. També en clau internacional, El Mundo comparteix una fotografia del debat a quatre dels candidats alemanys a la presidència: "Tens debat a Alemanya per la immigració", apunta. A Alemanya toquen eleccions el 23 de febrer i s'espera el creixement dels ultres d'Alternativa per Alemanya. Aquest diumenge es va celebrar un debat de candidats on la política migratòria i de seguretat van generar un dur enfrontament entre el socialdemòcrata Olaf Scholz, el conservador Friedrich Merz, l'ecologista Robert Habeck i l'ultra Alice Weidel.
Finalment, l'ABC, a més d'utilitzar una fotografia de Macron en posició amenaçant, pateix perquè "l'acostament d'etarres despulla les mancances de les presons basques, que es converteixen en un polvorí". El diari recorda que han passat tres anys i mig des que el Govern del País Basc va assumir les competències penitenciàries i amb això la gestió de les tres presons de la regió, i assegura que això "ha suposat el col·lapse d'un sistema penitenciari autonòmic sobrepassat pel volum de població reclusa, manca de personal, mitjans i actuació per part de l'administració". Com a conseqüència, assegura el diari, un centenar de funcionaris vol marxar i és que la conselleria de Justícia i Drets Humans va habilitar al desembre un concurs de trasllat per a funcionaris de presons per primera vegada en tres anys "al qual, al principi, es van apuntar gairebé 200 funcionaris, un terç dels treballadors després d'anys patint una sobrecàrrega de treball i amb les negociacions sobre les seves condicions de treball a l'aire", explica. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?
