L’actor i polític Toni Cantó buscava un paper protagonista a la comèdia de la seva vida i semblava que l’havia trobat gràcies al sainet en què s’ha convertit la seva candidatura a les eleccions autonòmiques de Madrid del proper 4 de maig. Ara que s'ha quedat sense paper un cop el jutjat contenciós administratiu número 5 de Madrid ha acordat que l'exportaveu de Ciutadans a les Corts Valencianes ha de ser exclòs de la llista liderada per Isabel Díaz Ayuso i el Partit Popular no ha trigat gens a dir que pensa anar al Tribunal Constitucional a qüestionar la decisió judicial, les portades d’avui no han dubtat a donar espai a l’actor que, i perdonin la comparació fàcil, està vivint una més de les seves ‘Siete vidas’. El que no s'entén és perquè els populars li donen tanta importància a Cantó, si les enquestes els auguren un molt bon resultat amb ell o sense.
Perquè mira que la llei, en aquest cas, és clara. Si no estàs empadronat a 1 de gener de l’any en curs allà on et vols presentar, no pots fer-ho. Però l’actual situació ens porta a arrufar el nas pel comportament d’algú que ve de Ciutadans, aquell partit que va arribar no només per dividir els catalans, que també, sinó també a renovar la política, a abandonar els tripijocs, a defensar la gestió honesta i transparent i algunes ensarronades més. I vet aquí que un dels seus fins fa quatre dies busca ara com rebregar la legislació en benefici propi. Qui els ha vist i qui els veu!
Dit això, observem com venen la qüestió els diaris editats a Madrid. En primer lloc, l’ABC, amb foto d’Ayuso i Cantó tal com si fossin Elisabet II i el finat Felip d’Edimburg, sempre al seu darrere, per informar que La justícia esborra Cantó i Conde de les llistes del PP per al 4-M. Atenció que, de cop i volta, la justícia és qüestionable per un diari que no ha tingut cap dubte mai que els jutges formaven part del seu equip.
La Razón no es queda enrere i contraataca amb una entrevista al mateix Cantó, un actor que juga el comodí del complot: "El PSOE s’ha retratat amb aquest estratagema. Res funciona contra Ayuso". Ves per on, ara aplicar la llei és una martingala.
Més discret i aparentment imparcial és El País, que es limita a recordar que La justícia desbarata el fitxatge de Cantó per a les llistes d’Ayuso. Ho fa en una columna, mentre que el titular gran està dedicat a fer la gara-gara al govern espanyol, cosa que tampoc no és cap novetat en aquest diari: Espanya es planta davant la UE en defensa de les seves reformes clau.
Per acabar, El Mundo també parla de Cantó, tot i que no li publica fotografia: La justicia aparta Cantó, però Ayuso recorrerà al Constitucional. Aquest mitjà també inclou una entrevista a Alfonso Fernández Mañueco (PP), president de Castella i Lleó, que afirma que Convertir les eleccions de Madrid en unes generals és un error. Atenció perquè també diu una altra cosa d’interès: El model autonòmic s’ha posat a prova per la Covid. Hem de funcionar com altres estats federals.
L’efecte Cantó també té el seu espai a la premsa catalana, per bé que els temes principals són els següents: Els científics demanen més control del contagi del virus per l’aire a El Periódico; La vacunació ja ha evitat un 60% de morts per covid’a l’Ara; ‘UCI al límit’ a El Punt Avui i La quarta onada arriba amb ucis al límit i menys morts gràcies a la vacuna a La Vanguardia.
Imatge principal: Toni Cantó quan encara duia polsera taronja / ACN