L’any 1981, el grup musicohumorístic La Trinca va editar el disc Nou de Trinca, que incloïa una cançó elaborada a correcuita. Amb el títol La dansa del sabre i amb la música de la cèlebre composició homònima d’Aram Khatxaturian, els trincos oferien la seva versió del cop d’estat del 23-F, potser una de les més honestes que s’han pogut donar al llarg d’aquests quaranta anys que es van commemorar ahir.
La cançó recorda com la nit es va passar "amb serenitat, però amb el cul apretat" i incideix escèpticament en què l’endemà l’efecte final havia estat cridar "Viva España i viva la Constitución... mira per on! ...i visca el rei... ves quin remei’. L’engany col·lectiu que Joan Carles havia salvat la democràcia ja feia arrufar el nas aleshores, però ara sembla que no avergonyeix ningú, i avui, 24 de febrer, les portades tornen a fer un exercici d’homenatge i vassallatge empassant-se un cop més fil per randa el discurs oficial a partir d’un discurs del fill de Joan Carles, Felip VI, que només ha estat un intent de blanquejar la monarquia i el seu dubtós paper davant el cop d’estat perpetrat per alts comandaments de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil.
El repàs al quiosc comença, per mèrit propi, pel diari més monàrquic de tots els que es fan i es desfan, l’ABC. La seva reverència es titula El rei reivindica la fermesa del seu pare davant els colpistes, i afegeix que Felip VI Recorda, en plena ofensiva contra la Monarquia, que el paper de don Joan Carles va ser “determinant per a la defensa i el triomf de la democràcia”. Evidentment, la redacció del titular deixa a gust del lector determinar qui són els "colpistes" als quals es refereix aquest diari.
A roda de l’ABC hi ha El Mundo, que comença amb un literal del rei (no, no és una entrevista, que aquest senyor no en dona): “L’erosió de la democràcia posa en perill les llibertats”. Per erosió de la democràcia es podria entendre el paperot de Joan Carles i la seva cort d’aduladors, però no és el cas.
La Razón també es congracia amb la Casa Reial i apunta que Zarzuela vira i reivindica el llegat de don Joan Carles, tot afegint que Felip VI destaca el paper “determinant” del seu pare en el seu discurs del 23-F.
Fins i tot El País es corona avui amb Felip VI elogia el paper de Joan Carles I davant el 23-F i afegeix una atrevida afirmació de Felip VI: “La seva fermesa i autoritat van ser decisives per al triomf de la democràcia".
Fet i fet, en lletra grossa cap dels quatre diaris esmentats fa referència a l’exili de Joan Carles a Abu Dhabi, però el que és pitjor, cap d’elles qüestiona el paper de l’emèrit el 23-F ni el seu punt clau, que fos ell i ningú més que ell qui tingués a la mà validar o no el cop d’estat. Només per higiene democràtica, el millor que es podria haver fet l’endemà era destronar-lo, per evitar que mai més la democràcia tornés a passar una nit "amb el cul apretat".
A Catalunya, les coses són una mica diferents, però no gaire. La Vanguardia també abona el discurs oficial: El rei reivindica la defensa de la democràcia que va fer Joan Carles I. També ho fa El Periódico, però no com a notícia principal: Felip VI reivindica el paper del seu pare en la defensa de la democràcia el 23-F. L’Ara tampoc obre amb aquest tema, però apunta que Felip VI reivindica el seu pare. Finalment, El Punt Avui evita parlar del Rei i el seu titular sobre el cop d’estat és Clam perquè es desclassifiqui el 23-F.
Imatge principal: El trio La Trinca en plena actuació / MAE - Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. Pilar Aymerich i Puig