Aquest dissabte competeixen per ocupar portada tres afers. El resultat de la cimera europea sobre els preus de la llum i el gas; la decisió de Putin de concentrar l’agressió militar a Ucraïna en la regió del Donbas, a l’est del país, i el desori sobre la reforma de la llei de política lingüística per incorporar oficialment el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament. S’endú la majoria de títols principals la decisió de la Unió Europea de permetre a Espanya i Portugal d’intervenir els preus del la llum i el gas, que resum bé El Periódico mentre aprofita per penjar la medalla a Pêdro Sánchez, president del govern espanyol. “Sánchez podrà abaixar la llum”, diu. Podia haver dit “Espanya podrà abaixar la llum”, que també entrava. No malpensis, però: és l’estil del diari de toda la vida fer-ho així, personalitzat, directe i ciutadà, de la mateixa manera que anomenava “Felipe” a Felipe González els anys de la transició. La Vanguardia, sempre més de titular amb vestit i corbata, amb estil institucional i acadèmic, ho explica així: “Brussel·les permet una ‘excepció ibèrica’ per limitar el preu del gas”, que no és el tipus de llenguatge que fas servir en la conversa de l’esmorzar amb els fills, amb l’amiga amb què surts a córrer o el col·lega del bar. A mig camí entre un i altre es queda El País (“Sánchez aconsegueix que la UE li permeti intervenir l’energia”) i El Mundo (“Brussel·les consent a Espanya un ‘tracte especial’ per baixar el gas”). L’ABC fa servir el verb topar, que ara es fa servir per dir “posar un topall”, en aquest cas als preus de l’electricitat, i que en català potser seria “topallar”. També es podria fer un estudi de per què als títols es fa servir més “gas” que “electricitat”. Però no cal: es fa servir la paraula més curta en el benentés que els lectors ja sabran afegir l’electricitat en el seu cap. El País ha triat la paraula “energia”, potser és massa imprecisa perquè té un significat molt més extens que gas i electricitat, i El Periódico posa “llum” perquè és com en diem al carrer —el preu de la llum— i és el subministrament del que els diaris n’hem parlat més arran que el seu preu s’hagi disparat estratosfèricament.

De l’opció pels preus —per la butxaca dels indígenes— hi surt perdent la invasió d’Ucraïna, just el dia que l’ofensiva de l’exèrcit ucraïnès aconsegueix èxits diversos en els contraatacs iniciats aquesta setmana. No només perquè sembla que tornen a estar en disposició de recuperar Kherson, la tercera ciutat del país, sinó perquè Rússia ha anunciat que concentrarà les operacions en la regió rusoparlant del Donbas, que des del 2014 ja tenia mig ocupada via milícies i mercenaris. Si es confirma, serà un tombant decisiu de la guerra. Vol dir que el temut exèrcit rus es veu incapaç de guanyar una guerra neta i que funcionen l’oposició militar sobre el terreny i la valentia dels ucraïnesos, sobretot, i les sancions imposades per Occident. Aviam què passa. Els experts diuen que Putin necessita una victòria que li serveixi per a fer tornar a casa l’exèrcit agressor sense perdre la cara. Podria ser l’inici d’aquest moment. Només l’ABC i La Razón obren amb el tema, potser perquè el dels preus de l’energia era fer quedar bé a Pedro Sánchez i això sí que no.

Els títols principals d’El Punt Avui i l’Ara són sobre la reforma de la llei de política lingüística. Els primers per assuaujar la portada d’ahir, que era un toc d’alerta al seu públic (“Castellà, per decret”, deia) amb un títol que transmet que aquí no ha passat res, tot està bé, i un aparell de subtítols que presenten l’acord com el bàlsam de gairebé tots els problemes de la llengua catalana. L’Ara, en canvi, castiga Junts amb el segon títol seguit que assenyala la formació política. Ahir ja van dir en l’editorial que és una meravella la reforma legal pactada entre juntaires, republicans, socialistes i comuns, de manera que el títol de portada és lògic i coherent amb la línia del diari.

El Periódico

La Vanguardia

El Punt Avui

Ara

El País

El Mundo

ABC

La Razón