Les relacions entre el PSOE i Junts estan a la vora del divorci i el matrimoni (de conveniència) penja d’un fil, però encara penja, tot i el risc que la cosa acabi caient pel seu propi pes. Cansats que els toregin a la Moncloa i les promeses d’amor es perdin pels passadissos dels ministeris, els juntaires han dit que es planten i han advertit que no seguiran pel mateix camí tortuós per on l’estan portant. Carles Puigdemont ho va deixar molt clar ahir a Brussel·les, va posar les cartes sobre la taula i va advertir que no està fent una catxa. Ha imposat les seves condicions per no fer una trencadissa definitiva, però amb les exigències del president a l’exili, la legislatura es convertirà en un infern pel govern de Sánchez si aquestes no es compleixen. Puigdemont té dos asos a la mà: la suspensió de les “negociacions sectorials” amb els socialistes, el que significa que no donaran suport a cap decret o proposició de llei que no beneficiï Catalunya i impossibilitaria l’aprovació dels pressupostos; i l’exigència d’una reunió a Suïssa amb el mediador internacional de la teràpia de parella que verifiqui el compliment dels acords signats. I un avís a navegants que dona munició a l’oposició: si no accepta sotmetre’s a una qüestió de confiança, no val la pena que segueixi portant els pantalons de la casa -altrament dit que no té sentit que continuï governant- i el que hauria de fer és convocar eleccions anticipades, perquè “això és el que faria “qualsevol demòcrata”.
Davant aquesta situació, la premsa de Madrid més bel·ligerant amb el Govern de Sánchez es frega les mans. “Puigdemont exigirà eleccions a Sánchez si no compleix a Suïssa”, titula El Mundo, que recull en la seva portada que el president de Junts evita trencar amb el PSOE, però “no aprovarà els Pressupostos ni altres lleis o decrets, a menys que afavoreixin Catalunya”, també destaca que Puigdemont “reclamarà en una altra “reunió clandestina l’amnistia efectiva i la cessió de tots els impostos a l’autonomia”, però que “rebutja l’opció de recolzar una moció de censura amb el PP i Vox, tot i insistir a exigir la qüestió de confiança”.
També La Razón obre la seva portada amb les notícies que van arribar de Brussel·les, i assegura que “Puigdemont pren el control de l’agenda política de Sánchez”, però tot i que el PSOE es creu el vaitot de Junts, la Moncloa s’aferra a la “via Suïssa” per salvar la relació, i fonts governamentals rebaixen el risc de trencadissa amb Puigdemont: “Parlarem més”, afirmen, i insisteixen que “som capaços de superar les discrepàncies”. I mentrestant, que diu l’oposició?, doncs de moment no gaire, perquè el diari assegura que “Feijóo fa callar les crítiques internes en el PP davant les picades d’ullet als postconvergents en plena debilitat del govern” espanyol. El País, per la seva part, no li dedica gaire espai al tema en la seva portada, i titula que “PSOE i Junts preparen la reunió a Suïssa que reclama Puigdemont”. L’ABC, per la seva part, no li dedica cap línia a la seva portada, i segueix pic i pala amb el seu tema preferit dels darrers temps, el fiscal general de l’Estat, i assegura que “la número dos de García Ortiz va ordenar ocultar al TSJM els missatges sobre la parella d’Ayuso”, un titular per entesos en la matèria.
