Molt honestes havien de ser les portades d’aquest dimecres per no fer com la balança, que es decanta cap al cantó que més li donen. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ofereix raons per triar allò que més agradi al teu públic. En concret, una raó per fer la portada que volien publicar tots els diaris de Madrid dient que l’extradició de Carles Puigdemont és imminent i que el magistrat Pablo Llarena té raó. Prietas las filas, recias, marciales, nuestras portadas van. Cert, la sentència diu que un estat de la Unió Europea no pot negar-se, “en principi”, a executar una euroordre. D’aquí ploren les portades madrilenyes, algunes amb la boca petita, com les d’El País i El Mundo, que confinen l’afer a una columna —potser perquè la sentència no els ha entusiasmat gaire—. (El Mundo, per cert, que aquest dimecres estrena disseny)
Aquesta, però, és la part menor de la sentència en extensió i en substància. Perquè el cor de la resolució de la Gran Sala és la llista d’excepcions al principi general. El mapa dels arguments, al·legacions i proves que serveixen, precisament, per negar-se a tramitar una euroordre i que són, precisament, el territori més documentat per la defensa dels exiliats. D’una banda, el TJUE obre la porta de bat a bat a impugnar la competència del Tribunal Suprem en el cas, motiu que ja va fonamentar el rebuig de la justícia belga a l’extradició.
De l’altra, n’aprova el rebuig si es proven deficiències del sistema judicial espanyol “que afectin la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones”. Aquí es desfà l’argument de les “deficiències generalitzades i sistèmiques” de l’advocat general de la UE que tant va entusiasmar al kommentariat espanyol, i s’avala l’ús d’informes com el del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU —que va considerar arbitrària la presó de Junqueras, Sànchez i Cuixart— o el del Comitè de Drets Humans de l’ONU —que considera que l’Estat espanyol va vulnerar els drets polítics de Rull, Turull, Romeva i Junqueras.
Aquesta meitat i més de la sentència que amaguen els diaris de Madrid —potser per no posar en evidència la irregularitat del procés judicial als líders independentistes, que els mateixos diaris van ser els primers en aplaudir— potser els obligarà més endavant a justificar als seus lectors perquè els van dir blat abans no fos al sac i ben lligat. Cal esperar que no tinguin mal perdre.
Els diaris de Barcelona han fet un cert esforç per reflectir en els títols de portada la complexitat de la sentència, que no desautoritza ningú del tot i reenvia el cas a la justícia del Regne de Bèlgica, on se les tornaran a tenir l’Estat espanyol i els exiliats. És a dir, que encara hi ha partit, que el litigi és ben viu, en expressió d’El Punt Avui, que tria concentrar-se en les conseqüències de la sentència més que no pas en el contingut. L’Ara ho exposa amb més contundència, en remarcar que el TJUE restringeix l’aplicació de les euroordres, cosa que contraria les pretensions de Llarena, que en demanava l’execució gairebé automàtica i cega.
La Vanguardia és una mica tramposa en dir d’entrada que Puigdemont farà cap a Espanya, que és el que vol —el diari no ha amagat mai la seva malvolença contra el president exiliat—, i després afegeix “però amb excepcions” —aquí només hi manca l’emoticona de la llàgrima—. Per fer el pes, al subtítol diu que el TJUE “posa límits” als estats de la UE per “denegar una euroordre”. Es podria dir també que el TJUE aclareix en quines condicions la poden denegar, però explicar-ho així punxaria el globus del diari. El Periódico, en un to semblant, diu que “Europa avala” el jutge Llarena “però demana garanties”. De qui es demanen garanties? De qui no estàs segur que complirà el que diu. En fi, com ha piulat una advocada eixerida, els belgues són els europeus que coneixen més als espanyols. La partida és llarga.