El quiosc d'aquest diumenge obre amb dos temes com a protagonistes de la major part de les primeres pàgines dels diaris: l'explosió del pont que connecta Rússia i Crimea i la crisi del Govern després de la sortida de Junts del Consell Executiu. A Catalunya, el president Pere Aragonès busca enllestir aquest mateix diumenge el primer gabinet monocolor a la Generalitat des del 1932. La supervivència d'aquest nou cartipàs s'augura molt difícil, donat que els republicans compten amb un suport parlamentari de 33 diputats respecte als 135 que hi ha al Parlament. Com tot govern, necessita majories per poder seguir al capdavant de l'executiu. En aquest sentit, La Vanguardia destaca que ERC buscarà el suport d'En Comú Podem, però amb la intenció —per ara— de no sumar-los al Govern.
Els números no són gens senzills per a Aragonès perquè, d'entrada, en aquesta aritmètica laberíntica, també han taponat una possible sortida: la del PSC. Des de Calàbria no volen sentir ni a parlar d'un hipotètic suport dels de Salvador Illa als pressupostos i, és més, obren la porta a una eventual pròrroga dels comptes, tot i les conseqüències que això pot comportar, en un moment en què la crisi econòmica i social que s'albira requereix unes noves necessitats pressupostàries. Aquesta línia traçada pels republicans d'assumir tot el lideratge governamental també es constata al titular d'El Punt Avui d'aquest diumenge, que deixa molt clara quina és la situació al Palau de la Generalitat: "Sols". Al subtítol, apunten que "ERC es proposa aguantar en minoria apel·lant només al sobiranisme", alhora que també ha de bregar amb el nou rol d'oposició de Junts, que ja va definint la seva estratègia un cop s'han desprès de les funcions executives: "Qüestió de confiança o eleccions".
Així doncs, aquest "repte" de governar en solitari —com destaca l'ARA— no està exempt de turbulències perquè, tot i que Aragonès vol tornar a instal·lar la sensació de tranquil·litat amb la fotografia d'un Consell Executiu ja remodelat aquest dimarts, Esquerra Republicana haurà de moure's en un terreny complex, amb els dos partits independentistes i l'ANC collant per una nova convocatòria electoral —així ho precisa un dels subtítols de l'edició dominical de l'ARA— i, per tant, amb uns comuns que semblen els únics socis que podrien col·laborar amb els republicans —i que aquests estarien disposats a acceptar, clar—. Tot i que hi hagi una entesa Aragonès-Albiach, les xifres no enganyen: amb 41 escons, no serà fàcil arribar a port. Entretant, Illa segueix insistint que està obert a donar suport en alguns temes i, en una entrevista a El País, reivindica que no ho fa per "rescatar Aragonès", sinó per "ajudar els catalans". Fins ara, però, ja ho diu El Periódico: "ERC rebutja al PSC per aprovar els pressupostos". La incògnita de l'equació segueix sense resoldre's.
En l'altre extrem, Rússia continua acaparant les rotatives. En aquest cas, per un (nou) cop important a Putin, la debilitat del qual, a mesura que passen els mesos, es va agegantant. L'explosió al pont que connecta Rússia amb Crimea, construït pels russos per simbolitzar l'annexió, és un "dur cop a l'orgull" de l'inquilí del Kremlin, apunta La Vanguardia. Una narrativa que comparteix El País, que obre la portada d'aquest diumenge amb el títol: "Cop al símbol de la invasió russa en la pitjor hora de Putin". Per a El Mundo, el líder rus ha quedat "humiliat" i alerta d'un "contracop" que podria ser, fins i tot, una resposta "nuclear".
En un altre ordre de coses, les portades de l'ABC i La Razón es desmarquen de la resta i centren la seva mirada en la política nacional. Pel que fa als primers, obren amb un monogràfic que busca fer una 'radiografia' de l'"ofensiva de Sánchez", que ja "prepara la reelecció" amb "atacs al PP, millora salarial per a funcionaris i pensionistes, control de RTVE, més agenda internacional" i 'col·locació' de "peons als organismes públics. Un president del govern espanyol, des de la perspectiva del diari de Vocento, disposat a tot i al que sigui. I en el cas dels segons, la figura destacada és Margarita Robles, titular del Ministeri de Defensa, que a tres dies del 12 d'octubre, opta per elogiar les forces armades, la monarquia i un increment de les partides destinades a defensa. Si només ens quedem amb aquestes dues portades, podríem pensar que la vida segueix igual. En canvi, en qüestió d'hores i escassos dies, Putin i Aragonès han deixat de compartir aquesta sensació.
