L’ABC s’ha quedat sol a la trinxera des d’on es defensa als quatre fiscals del Tribunal Suprem que van dirigir l’acusació contra els líders de l’1-O i s’han revoltat contra el seu superior, el fiscal general Álvaro García Ortiz. Primer, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena, van acusar als capitostos del referèndum de rebel·lió —com els centrals barroers, a la primera ensenyen la llesca al davanter esmunyedís per atemorir-lo— i van haver de conformar-se amb la condemna per sedició i la malversació. Gol. La sedició va desaparèixer del Codi Penal. Gol. La malversació va dividir-se en dos tipus —amb lucre personal o sense— i la dels independentistes encausats cau en la segona. Gol. Després el govern espanyol va indultar parcialment als condemnats. Gol. Ara l’amnistia neteja tot el que restava. Gol.
El resultat és de 5 a 0 contra els quatre acusadors. Una maneta. A la fiscalia no li ha quedat cap acusació viva i, de retruc, tampoc sortirà gaire ben parada la sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, que va fabricar i signar les condemnes —fent servir conceptes tan precisos jurídicament com “violència ambiental”, entre altres mistificacions—. Ni al Tribunal de Comptes. Per paga, l’informe del fiscal general sobre les raons els quatre subordinats inquiets és una clatellada rere l’altra. Vist d’aquesta manera potser s’entén millor per què els fiscals es comporten com uns trabucaires tirats a la muntanya. En el seu cap, s’hi juguen el prestigi, l’honorabilitat i la competència. Des de fora, però, sembla l’actitud del conductor enxampat passant un semàfor vermell que discuteix la multa per orgull i al final no vol signar-la, malgrat que l’agent li diu que la disconformitat ja no té cap efecte administratiu.
El Mundo i La Razón, companys del tabloide monàrquic en el Trio de la Benzina, s’han adonat que aquest partit va camí del 6-0 en el descompte, perquè el dia 18 de los presentes, García Ortiz imposarà el seu criteri a la junta de fiscals de sala, l’última trinxera dels revoltats. Ni el tabloide ultra ni el diari del Grupo Planeta obren amb la cosa, com donant per exhaurit aquest combat. Ho publiquen en uns raconets de portada, senyal que per aquest camí no s’esperen un gran viatge.
El Mundo inaugura una via per mossegar Pedro Sánchez: una presumpta rebel·lió regional del PSOE contra un finançament singular per Catalunya. Nou del tot no és, perquè La Razón ja l’ha fet servir sovint sobre un munt de temes —l’indult parcial, per exemple— i també perquè el mateix El Mundo és el diari que més portades ha cedit a Emiliano García-Page, el simpàtic president de Castella-La Manxa que sempre s’oposa a qualsevol cosa relacionada amb Catalunya. Tant se val. Sempre que s’anuncia alguna “rebel·lió regional” al PSOE, tot acaba en pizza, en no res. La Razón obre amb un títol ben estrambòtic on acusa el govern espanyol de “bloquejar” 16 lleis del PP al Congrés. Tan fàcil com seria dir que el PP no aconsegueix posar-les a debat perquè no té prou majoria… És una nova mostra de la relació conflictiva del Trio de la Benzina amb la democràcia tal com s'entén a Occident.
La portada més despistada d’aquest dissabte és, potser, la de La Vanguardia, que considera el tema més important del dia el fet que la declaració final de la cimera del G-7 no digui res sobre l’avortament. O és que l’avortament era la qüestió fonamental, decisiva i crucial d’aquesta reunió del club que aplega als estats més rics del món, i no la guerra d’Ucraïna, el càncer de la inflació o la crisi migratòria? Si no és una obsessió del diari, s’hi sembla molt.
