L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca en l’inici del seu segon mandat va ser com l’entrada d’un elefant en una terrisseria. Només posar el primer peu, va signar un nombre rècord d’ordres executives per intentar enterrar l’era Biden (va anul·lar 78 ordres de l’anterior president), incloent-hi mesures sobre la pandèmia, criteris de diversitat i inclusió, drets LGTBI, protecció ambiental, enduriment de les polítiques migratòries, el fi de l’accés a l’asil i la ciutadania per naixement, la sortida dels EUA de l’Acord de París sobre el canvi climàtic, va anul·lar les restriccions a l’explotació d’hidrocarburs, va declarar una emergència energètica nacional per augmentar la producció, va emetre ordres per evitar regulacions en les xarxes socials, va indultar 1.500 condemnats per l’assalt al Capitoli, va començar les retallades a les agències i administracions de la mà d’Elon Musk amb milers de damnificats, va canviar el nom del Golf de Mèxic pel de Golf d’Amèrica, va anunciar les intencions de recuperar el control del Canal de Panamà o de comprar Groenlàndia, va iniciar una guerra comercial amb aplicacions d’aranzels a tot el món (amb el punt de mira a la Xina, amb qui disputa el lideratge de l’hegemonia econòmica mundial), ha amenaçat la llibertat acadèmica de les universitats nord-americanes, ha provocat que els científics es plantegin emigrar, atemorits per les seves polítiques…i així podríem seguir. I tot això, quan encara no s’han complert tres mesos de la seva tornada a la presidència. Però, qui pot parar-li els peus a Trump? La resposta a aquesta pregunta se la plantegen aquest diumenge diaris com El País o El Periódico.
La plantada de Harvard i el bloqueig del Suprem
El risc de la deriva autoritària que està mostrant Donald Trump està posant en perill els fonaments de la democràcia nord-americana, però El País explica que s’ha topat en la darrera setmana amb dos revessos. El primer, la negativa de la reputada Universitat Harvard de plegar-se davant les amenaces de Trump de tancar l’aixeta de les ajudes. I la segona, aquest dissabte, quan el Tribunal Suprem va ordenar al seu govern que no deporti a El Salvador a un grup de 50 veneçolans internats en un centre de detenció de Texas en virtut d’una llei de guerra del 1798 mentre el seu cas s’analitzi en els tribunals. “La deriva autoritària de Trump xoca amb focus de resistència”, titula El País. Els ciutadans també comencen a manifestar-se contra aquestes polítiques dictatorials del president, i la imatge principal del rotatiu de Prisa és de la manifestació que es va fer aquest dissabte a Nova York contra les polítiques del president.
Primera ‘rebel·lió interna’
El Periódico parla de “primera rebel·lió interna” i titula que “la resistència a Trump cobra força al cap de tres mesos de mandat”. El diari de Prensa Ibérica detalla com s’està articulant aquesta resistència: “Wall Street li ha girat l’esquena, els magnats el qüestionen, la Reserva Federal alerta de les seves mesures, els demòcrates es desperten i els ciutadans surten al carrer”. Així, el rotatiu analitza que aquesta primera rebel·lió s’està materialitzant amb protestes i manifestacions dels nord-americans i les demandes en els tribunals, mentre el partit Demòcrata “segueix buscant un camí un lideratge” per intentar articular el despertar del rebuig creixent contra Trump i Elon Musk, que ja es va evidenciar a principis de mes en una elecció per al Tribunal Suprem de Wisconsin amb la derrota del candidat republicà, que va comptar amb el suport econòmic i mediàtic de l’amo de Tesla, X o SpaceX.
Crimea i la batalla cultural
Però Trump té moltes cares i les notícies que generen les seves polítiques donen més d’un titular diari. Així, l’ABC també fa protagonista al president nord-americà en el seu titular principal, però en relació amb les amenaces dels Estats Units d’abandonar les negociacions entre Rússia i Ucraïna per falta de progressos Putin va reaccionar decretant una breu treva per la Pasqua ortodoxa, i el diari madrileny aporta una novetat, que “Trump es planteja reconèixer una Crimea russa”. El diari Ara, per la seva part, també obre la seva portada amb Trump, però per parlar de la “batalla cultural” que ha començat, el que el diari català anomena “l’altra guerra de Trump”, amb el clima de terror que ha creat la Casa Blanca per doblegar les universitats i imposar la seva agenda ideològica.
