La Razón d'aquest dijous dona la raó a La Razón de dimecres, perdó pel joc de paraules. Té gràcia perquè dimecres anunciava un “pacte secret entre Puigdemont i Sánchez” per aprovar una “amnistia integral”, pacte del qual ningú més no en parlava ni n’ha parlat. Aquest dijous, el títol principal de portada diu que “Moncloa confirma l’amnistia total”, una primícia de la qual són els únics que en parlen, i mira que és la informació més buscada de l’any. Que cap altre diari informi dels vaivens de la llei d’amnistia en aquests termes només pot voler dir dues coses. Una, que la resta de la premsa està a la lluna de València. Tot podria ser, esclar, però sembla inversemblant. Dues, que La Razón hagi entrat des de fa dos dies en un univers paral·lel on els seus periodistes —si més no els que decideixen la portada— contemplen una realitat alternativa on l’amnistia integral i total i etcètera ja s’ha aprovat secretament. No és descartable, atès que el diari del Grupo Planeta ja ha mostrat en altres ocasions una tirada pel periodisme de fantasia. Una tercera opció té a veure amb les condicions en què se celebren les reunions de portada del diari. Fa de mal dir, sí, però consti només a efectes de fer inventari total i integral i etcètera de les causes d’aquestes portades.
Diu El País, que Espanya i Irlanda han demanat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que estudiï la suspensió del conveni d'associació amb Israel per violacions de drets a Gaza. Fa dos dies, el secretari d'Estat del Vaticà, cardenal Pietro Parolin, qualificava de desproporcionada la resposta militar d'Israel a la massacre del 7 d’octubre, que condemnà durament. A l'ambaixada d’Israel a la Santa Seu no li ha agradat gens ni mica. “Lamentable. Jutjar la legitimitat d'una guerra sense tenir en compte totes les circumstàncies i dades rellevants condueix inevitablement a conclusions errònies”, diu el comunicat de l’ambaixada. I rebla: “[la responsabilitat] de la mort i la destrucció a Gaza recau en Hamàs i només en Hamàs. Gaza ha estat transformada per Hamàs en la base terrorista més gran que s'hagi vist mai. Gairebé no hi ha cap infraestructura civil que Hamàs no utilitzi per als seus plans criminals, inclosos hospitals, escoles, llocs de culte i molts altres”. A Espanya, a Irlanda i a la UE —si tiren endavant les recomanacions dels esmentats estats— els espera una resposta semblant. Tindran Von der Leyen i l’alt comissionat per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, prou braó per enfrontar una crisi diplomàtica d’aquesta mida? Ho sabrem aviat.
Una última nota. Els diaris monàrquics publiquen a les seves portades la foto del rei d’Espanya dient obvietats de manera molt incisiva. Felip VI —els que li fan els discursos, vaja— té la mà trencada a farcir de buidor les seves intervencions i deixar que els diaris afectes i afectuosos facin l’esforç de donar a les reials paraules alguna transcendència, algun significat. Els més partidaris no gosen anar gaire enllà, no sigui cas que incorrin en alguna mala interpretació del monarca. És una situació còmica. La Vanguardia, per exemple, titula dient “El rei demana respecte a la independència judicial”. El Mundo fa una cosa semblant. Clar. Què volen que demani? El Periódico, que fa temps que s’esforça a figurar entre els diaris més reialistes, va una mica més enllà i interpreta que “El rei empara als jutges” a sobre d’una foto de Felip VI amb els braços oberts, com oferint una paternal abraçada als jutges presents a l’acte. Que entranyable. Que tendre. Que gentil. És curiós que l’ABC no en digui res en primera pàgina. L’Ara, en canvi, hi posa el context que toca, sense llagoteries: “Felip VI dona suport als jutges en ple pols per l’amnistia”. No hi ha més preguntes, senyoria.