Aquest divendres és un dia ideal per apreciar algunes habilitats del meravellós i sofisticat art de titular. La notícia principal en unes quantes portades és la rebaixa de l’IVA del gas, que cau del 21% al 5%, fet presentat amb diversos colors i melodies. Una comparació, per arrencar. El Periódico diu que els consumidors s’estalviaran 190 milions. El País, en canvi, explica que la mesura costarà 190 milions a l’Estat. Es veu, oi? Un i altre diari diuen la veritat (la rebaixa suposa 190 milions d’euros) però ho presenten des de perspectives diferents. Quin és el millor titular, quin ho explica amb més exactitud?
Aviam, els consumidors dels que parla El Periódico (que “s’estalvien” els diners) són els mateixos contribuents que d’una manera o altra hauran de sufragar els 190 milions que l’Estat deixa d’ingressar, com titula El País. Sigui per què l’Estat s’endeuta demanant-los als bancs i, per tant, els haurà de tornar amb interessos, o sigui per què l’Estat retalla despeses pel mateix valor i el trasllada a cobrir la rebaixa de l’IVA del gas, mesura que redueix els serveis que es presten als ciutadans, tant en la versió de consumidors com en la de contribuents. En realitat, els consumidors no “s’estalvien” els milions, sinò que n’ajornen el pagament. Si Hacienda somos todos, no hi ha manera d’escapar-se de pagar aquesta rebaixa fiscal d’una manera o altra. Un apunt: Hisenda som tots, d’acord, però uns ho som més que altres, atès que els catalans hi contribuïm més, com demostren les xifres del dèficit fiscal 2019 presentades aquest dijous per Jaume Giró, el conseller d’Economia.
Una altra comparació. Mentre l’Ara i La Vanguardia es despengen amb un títol administratiu i burocràtic, més pla que una pista d’aterratge (L’IVA del gas passa del 21% al 5%…), La Razón té la bondat de traduir-ho en una expressió lligada a les butxaques de la gent, fàcil de capir: la rebaixa estalviarà 8 euros per llar. El tabloide pepero afegeix el valoratiu “només”, com volent dir que no n’hi ha per tant. Això ens porta de pet al títol de l’ABC, que acusa a Pedro Sánchez, president del govern espanyol, de copiar la mesura d’una proposta del PP que presideix Alberto Núñez Feijóo. Sánchez contra Feijóo. Duel de titans a les portades.
La gràcia és que La Razón (i tampoc El Mundo) no s’adonen que, en criticar la mesura del govern espanyol, també arrosseguen per terra la proposta de Feijóo —és la mateixa— que en dies passats consideraven l’última cocacola del desert en termes de polítiques de control de la inflació. És a dir, que se’ls en refot la substància de la mesura i el que valoren és si l’ha presentada algú que els hi agrada o no. Ho presenta el govern socialcomunista, hippie, separatista i terrorista? Calamitat. Catàstrofe. Drama. Ho presenta Superman Feijóo? Solució. Bé de Déu. Gatzara. El Mundo, que és el més pocavergonya de la classe, va directe cara a barraca i al seu títol, en comptes d’explicar la mesura, diu que el govern espanyol rectifica i es fa seva la proposta del PP sobre l’IVA del gas. Quina proposta? Doncs aquella. Una. És important dir que Pedro Sánchez caca. El per què i tota la resta tant se val. Vostè cregui, calli i pensi el que jo li dic. No molesti.
Per acabar, dos títols simpàtics que obren altres portades. El Punt Avui actualitza aquell vell i remarcable eslògan “Espanya ens roba” per un “Espanya ens frena”, en parlar del dèficit fiscal. Té gràcia i té mala llet, perquè un títol així, relacionat amb el dèficit fiscal, el que evoca és justament, el clàssic i sintètic “Espanya ens roba” que sembla que prova d’evitar. És difícil que cap lector d’aquest diari no hagi pensat això mateix. Molta murrieria, la d’El Punt Avui. D’altra banda, cal ressaltar el títol principal de la portada de La Vanguardia, que ha estat capaç de combinar en una sola frase vagues de mestres, mascaretes i 25% de castellà a l’escola. Increïble però cert. Sembla una d’aquelles bromes tuitaires que desafien a superar un repte impossible i el desafiat respon, intrèpid: “Que no? Agafa’m el cubata”. La veterania és un grau, gent.