Una nota simpàtica del dia és l’interés dels diaris pels referèndums d’annexió a Rússia que Vladímir Vladímirovitx Putin promou a les zones ocupades d’Ucraïna i que es presenten com l’última perversió del Kremlin. Aquests referèndums no ofereixen cap garantia —són un arma més de guerra— i fa l’efecte que els diaris, de pas que ens expliquen la maldat dels russos invasors, tenen interés per desacreditar la mateixa idea del referèndum, igual que es va fer circular per aquí abans del 2017 que els referèndums eren una cosa que feia Francisco Franco (un general que va exercir de dictador a Espanya entre 1936 i 1975), que són un instrument massa primitiu per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya (veus com els va anar amb el Brèxit?), que no se’n tenien prou garanties de la seva legitimitat, que si s’havia de votar també a Espanya sencera, etcètera. Referèndum, diu vostè? Això és una cosa que fan els dictadors i els gàngsters polítics!
L’altre gran tema és que aquí no es pot fer res. No hi ha manera. Va la Generalitat i apuja tot el que pot els trams d’impostos en què té competències i gairebé tothom li llença la cavalleria a sobre perquè escanya als ciutadans, perquè no administra amb més eficiència i perquè així es paguen els xiringuitos per endollar amics i coneguts. Va la Junta d’Andalusia i rebaixa els impostos en què té competències i gairebé tothom li llença la cavalleria a sobre perquè perjudicarà els serveis públics, perquè no administra amb eficiència i perquè fa dúmping fiscal per atreure contribuents “d’altres comunitats” —un eufemisme de Catalunya—. Tenen o no tenen competències els governs autonòmics per fer una cosa i l’altra? Si la tenen, resulta complicat d’entendre per què els diaris es queixen quan aitals governs l’exerciten en comptes de parlar de l’oportunitat, l’eficàcia i la justícia de la mesura, quins efectes tindrà, a qui afecta més i menys, etcètera. Les portades semblen pancartes: uns inclinats a la rebaixa fiscal; els altres, en contra, i ningú raona les idees que hi ha al darrere ni les seves repercussions.
Després tenim el cas peculiar del ministre José Luis Escrivà, que proposa recentralitzar impostos, una idea que suposa, en la pràctica, l’abolició de les autonomies que consagra la Constitució que nos dimos entre todos. Escrivà ha rebut de valent a les portades dels diaris que més promouen el buidatge de les autonomies, però tampoc no descartis gens que hagi estat l’encarregat de llançar aquest globus-sonda enmig de l’opinió pública aviam si s’hi engrescava algú. La veritat, si havia algún grup parlamentari que podia donar suport a una proposta d’aquesta mena és Vox, perquè encaixa en el seu pla d’abrogar l’estructura autonòmica de l’Estat espanyol.
