La notícia del dia a les portades de paper és una exclusiva d’El País. PSOE i Unidas Podemos han acordat reformar 10 articles de l’anomenada “llei mordassa”, com es coneix la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana. Un grapat de conductes típiques del dret de manifestació i protesta deixaran d’estar tipificades com a infraccions, i es reduiran espais d’arbitrarietat policial que fins ara eren norma. La “llei mordassa” fou aprovada pel Partido Popular en solitari, via majoria absoluta, el 2015. Ara cal que les reformes passin el tràmit parlamentari i la més que probable revisió del Tribunal Constitucional. El País diu que el govern espanyol “posa fi” a la “llei mordassa”. Aviam, “posar fi” és un verb un xic exagerat, com els rumors sobre la mort de Mark Twain. El diari progre vol llençar flors a la iniciativa —se les mereix— però és menys del que PSOE i Unidas Podemos havien compromès al seu programa de govern, que parla de “derogar” la llei, que és alguna cosa més. A més a més que blanqueja la resistència dels socialistes al govern espanyol i al Congrés a anteriors intents de reforma.
Una de les modificacions consisteix a rebaixar de sis hores a dues el temps màxim que la policia pot retenir algú en comissaria per a identificar-lo. En temps de mòbils, xarxes i dades al núvol, el PP va tenir el nervi de permetre a la policia que disposés dels arrestats fins a sis hores només per a identificar-los. És difícil no veure-hi afany intimidatori i punitiu. Una altra de les reformes pactades incorpora el català (i les altres llengües cooficials) al DNI. Les llengües cooficials ho són des del 1978: han trigat 43 anys a arribar al document oficial més bàsic. Enhorabona a tots. No obris el cava encara, però, perquè falta que ho aprovin les Corts i la tercera cambra legislativa en què s’ha tornat el Constitucional —també gràcies a una reforma del PP i a la seva peculiar manera de constituir-se—.
La llei mordassa tipifica com a infracció més de 40 conductes ben ordinàries en protestes socials o polítiques, com ara agafar i difondre imatges d’una manifestació o traspassar un cordó policial imaginari (periodistes inclosos). Una infracció és sancionable administrativament, tot i no ser delicte, sense necessitat de procés judicial. En una sanció no existeix la presumpció d’innocència i, per defecte, es dona per bona la versió policial o del funcionari. Per tant, qui ha de contradir amb proves als agents ets tu, és a dir, que has de demostrar que ets innocent —en desigualtat de condicions—. A Tu, calla! (Ed. Raig Verd), Laura Huerga i Blanca Busquets documenten l’amplitud de la degradació dels drets a la llibertat d’expressió, de manifestació i d’informació que ha causat la "llei mordassa". Tothom recorda el cas dels rapers Valtònyc i Hasél, però potser no els casos dels detinguts en les mobilitzacions pel soterrament del tren a Múrcia o la fornera multada per dir a Facebook que la policia no l’atén i moltes altres que recull el llibre —o les multes imposades mentre durava el confinament per la pandèmia.
“La llei mordassa no és només una llei”, diuen Huerga i Busquets. “És més aviat un arsenal quasi infinit d’armes […] concebut per delimitar una llibertat que l’Estat veu amenaçadora. En un moment històric sense enemic ideològic punible […] —per la desaparició d’ETA— i combinada amb una reforma del Codi Penal que afavoreix el mal ús dels delictes d’incitació a l’odi i d’enaltiment del terrorisme, la llei mordassa s’ha convertit en la instrumentalització de la por, la por posada al servei del poder i d’una ideologia concreta, hereva del franquisme i pertanyent a les estructures d’Estat”. És una música que a l’estat espanyol sona de fa temps. La portada d’El País n’anuncia l’inici de la fi i desemmascara la normalització d’una anomalia com és la tirada de les autoritats a reprimir la dissidència més que a protegir els drets i llibertats civils i polítiques dels ciutadans. Perquè de vegades és millor permetre el desordre que cometre una injustícia, com diu una dita atribuïda a Goethe.
El País, portada
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
El Punt Avui, portada
Ara, portada
El Mundo, portada
ABC, portada
La Razón, portada