El Trio de la Benzina ha despatxat Vox de la casa gran de la dreta. Expulsats del paradís com Adam i Eva. Tots tres diaris diuen, sense dir-ho, que si votes Vox, votes PSOE i als seus còmplices comunistes, separatistes i terroristes. La Razón obre amb els plans del Partido Popular per posar setge a les vint circumscripcions on té possibilitats de recuperar els escons perduts a mans de l’extrema dreta. En un subtítol avisa que l’objectiu dels de Feijóo és governar en solitari. La redacció del subtítol és interpretable —“sumar” pot incloure també Vox— però és clar que l’estratègia dels populars ja no passa per la coalició. Per paga, la segona notícia és el rebuig d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de Madrid i colíder del PP, al partit ultra perquè no li vota una nova rebaixa fiscal. El Mundo, en un racó, afegeix que els dos capitostos del PP han partit peres amb els de Santiago Abascal —a aquest diari li costarà més d’acceptar i explicar el refús a Vox perquè fa anys que normalitza als ultres. L’ABC no ho diu en primera pàgina, però a la segona portada de la página 2 informa que, segons una enquesta, fins i tot els votants de Vox consideren que la moció de censura promoguda pel seu partit beneficia al PSOE.
La comparativa entretinguda del dia és El País versus El Mundo. Els dos diaris antagonistes lluiten en portada per portar l’agua al seu molí a propòsit dels plans de l’anomenat sector progressista del Consell General del Poder Judicial (és a dir, els magistrats promoguts pel PSOE) de dimitir tots plegats i forçar la renovació de l’òrgan de govern de la judicatura espanyola. Va cinc anys endarrerida —la renovació, no la judicatura— per la incapacitat de PSOE i PP de posar-se d’acord i pactar una nova composició de la cosa. El País explica això, assenyalant al PP com a principal culpable del retard. Per reblar el clau, entrevisten algú favorable a la conxorxa: Pascual Sala, promogut pel PSOE al CGPJ, del que en va ser president entre 1990 i 1996, l’any que Aznar arriba a la presidència del govern espanyol i orquestra el seu relleu per Javier Delgado, un magistrat més afí a la nova majoria.
El Mundo en fa un altre relat, que obvia els cinc anys de bloqueig: es tracta d’una conspiració dels jutges partidaris de l’actual govern espanyol. Per sota, una mena de reportatge on explica com funciona “el corró progressista” al Tribunal Constitucional, que aquest dijous va declarar constitucional la “llei Celáa” —una altra llei educativa— malgrat que el magistrat ponent, Ricardo Enríquez (promogut pel PP), havia escrit dos esborranys de sentència en contra. Entre els esborranys i la sentència es va produir la renovació del TC. La nova “majoria progressista” va convidar Enríquez a redactar una sentència del seu color —de la majoria, no del magistrat. El Mundo no es queixa que Enríquez s’hagi empassat els seus raonaments jurídics per adaptar la sentència a la línia ideològica majoritària. Es queixa que aquesta línia no és la seva. Res de nou sota el sol.