Quatre diaris (El Periódico, El Periódico de España, l’ABC i La Razón) ignoren en portada que el Congrés espanyol va avalar 4 nous magistrats del Tribunal Constitucional de perfil molt partidista, dos dels quals amb un currículum ben complicat. Els altres 5 diaris sí que obren amb el cas. Uns i altres, per acció o per omissió, mostren l’Espanya lletja, aquella que t’ha de gelar el cor, per manllevar-li l’expressió a Antonio Machado. Però els que no en diuen ni piu han de carregar també la vergonya de silenciar un dels fets més rellevants d’aquest dijous i de la legislatura sencera. Si els diaris estan per vigilar el poder i els poderosos, el daltabaix del Tribunal Constitucional i del Congrés no pot faltar a la portada. Sembla que no cal explicar per què. Els fets d’ahir parlen molt malament dels diputats que van votar a favor, però pitjor encara dels mitjans de comunicació, que no han fet cedir ni un mil·límetre els partits que s’han repartit el Tribunal Constitucional com un animal caçat. La veritat és que, en general, no s’hi han esforçat gaire. El Trio de la Benzina perquè ja li va bé com ha anat la festa —malgrat els escarafalls de la portada d’El Mundo aquest divendres— i els altres perquè ja fa mesos, potser anys, que han llençat la tovallola en aquests afers i els hi semblen tan normals com que el sol surti i es pongui.

És veritat que gràcies a alguns digitals s’han descobert les vergonyes d’alguns candidats. Enrique Arnaldo, proposat pel PP, es va saltar la llei molts anys per cobrar dos salaris públics, una nòmina al sector privat i la del seu bufet d’advocats, que va rebre un sac d’encàrrecs d’administracions públiques governades pel PP. Ahir també es va saber que va portar Pablo Casado al despatx del rector de la universitat on va aprovar 12 assignatures en 4 mesos i van convalidar-li 18 més. Concepción Espejel, també candidata del PP, és amiga de Dolores de Cospedal, exsecretària general del partit i exministra. Va ser recusada pels seus col·legues de l’Audiència Nacional en un dels processos per corrupció que afecten el partit que la proposa. En un altre nivell està Immaculada Montalbán, nom del PSOE, que prové del Tribunal Superior d’Andalusia i va ser condecorada pel govern socialista amb la medalla de la comunitat. Ramón Sáez, també patrocinat pel PSOE, mai ha amagat la seva línia doctrinal d’esquerra.

Els dos candidats del PP són un cas molt extrem i en sentirem a parlar, perquè segurament hauran d’abstenir-se en molts afers i seran sovint qüestionats. Els queden 9 anys de poltrona al capdavant del màxim intèrpret de l’anomenada Llei de lleis. Les preguntes que queden enlaire són, per exemple, per què una magistrada que, per partidisme, no serveix per jutjar un cas típic de la seva jurisdicció ha de ser al Constitucional? Per què el motiu que servia per recusar-la llavors no val ara? Podríem seguir.

També és una Espanya molt lletja la que ha d’acceptar sense dir ni ase ni bèstia la rebaixa de pensions que exigeix la Unió Europea per abonar els fons postpandèmia. Augmentar el període de càlcul de la pensió és una mesura molt efectiva per retallar la pensió inicial dels nous jubilats perquè els treballadors, en general, cobren pitjors salaris els seus primers anys i millors els darrers. Segons l’ABC, el període que es tindrà en compte per calcular la pensió passarà a ser el dels 25 últims anys de vida laboral. El 2013 era els últims 15. El mateix diari diu en portada que l’import de la pensió es reduirà un 9%. Pitjor encara, el ministre de la cosa, José Luis Escrivà assegura que és “absolutament fals” que es retallaran les pensions. Esperem que els diaris no deixin passar més mentides.

La Vanguardia, portada

El País, portada

El Mundo, portada

Ara, portada

El Punt Avui, portada

ABC, portada

El Periódico, portada

El Periódico de España, portada

La Razón, portada