Algú va piular no fa gaire que excusar-se en una errada informàtica per explicar i fer-se perdonar la catàstrofe èpica de Rodalies és una excusa tan bona com la del nen que li explica a la professora que el gos se li ha menjat els deures. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, no ha aprés la lliçó i ha quedat ben retratada —ella i les seves excuses— a les portades de La Vanguardia i d’El Periódico, on s’explica que de cada deu euros pressupostats en inversions a Catalunya, el govern espanyol, fins al juny, només n’havia gastat un i mig. A Madrid, en canvi, n’havia gastat cinc i mig. Són dades de la Intervenció General de l'Administració de l’Estat. El 80% de les inversions de l’Estat a Catalunya corresponen al ministeri de Raquel Sánchez, del que ara en coneixem el nivell d’incompetència, mandra o mala voluntat —entendràs que és difícil d’esbrinar exactament de què es tracta—, gràcies a les esmentades portades.
La rastellera d’excuses de la ministra, filla del Baix Llobregat, no és millor que la del gos famolenc. La primera és que el Partit Popular ho va deixar tot molt malament. Segona: la pandèmia de la covid-19. Tercera: la invasió russa d’Ucraïna. Estem a una roda de premsa de culpar al canvi climàtic i a dues de que aparegui el gos dels deures. “Complim amb Catalunya”, va dir la ministra a Barcelona aquest dilluns. Dons no. No compleixen i ho diuen les dades de l’IGAE, que depén del Ministeri d’Hisenda espanyol. Les portades només fan d’altaveu a la impugnació.
Té gràcia un dels subtítols de portada d’El Periódico. Sense cap mena de dubte, es tracta d’una nota sarcàstica: “El ministeri logra invertir fins al juny 348,38 milions dels 2.207 previstos”. Logra. Atenció. Quin riure. La Vanguardia fa un d’aquells títols administratius tan seus, sense un sol adjectiu ni picada d’ullet fora de recordar que Madrid suma més despesa efectuada que Catalunya “malgrat que els comptes públics aprovats preveien el contrari”. Aquest “malgrat” és la única nota lleugerament crítica —or en làmines retòric—, també surt en un subtítol i fa l’efecte, en el conjunt de la portada, que s’ha escrit arrossegant els peus. S’ha escrit, però. Consti. El rerefons de tot plegat te l’explica el director d’aquesta santa casa a l’editorial. Val la pena recordar, a més a més, que aquests incompliments flagrants i recurrents, són molt bon combustible de l’anomenat conflicte català —que no és més que el conflicte espanyol— com recordava l’escriptor Francesc Serés en aquesta entrevista sobre la seva última novel·la, on recrea el desengany pel fiasco del procés independentista. “Volíem arribar, per a tothom, a un estatus molt millor del que teníem i superar una situació cultural, social i econòmica de submissió. Aquest punt de partida continua viu […] Tothom sap què és el dèficit fiscal, que els trens no funcionen, que es vol subordinar la llengua…”.
Tot plegat recorda la situació molt semblant d'una predecessora de Raquel Sánchez, l’exministra de Transports socialista Magdalena Álvarez, que va negar al Congrés que existís cap desequilibri entre el que s’inverteix a Madrid i a Catalunya. En una portada memorable, l’Avui va deixar la ministra al fang en mostrar amb sis gràfics com entre 1993 i 2007, a l’àrea metropolitana de Barcelona, s’havien construït 60 quilòmetres d’autovies gratuïtes mentre que a Madrid se n’havien fet 600. Pots veure la portada a sota d’aquest paràgraf. A Álvarez, després de deixar el ministeri, la van premiar amb una vicepresidència del Banc Europeu d’Inversions , de la que la van fer plegar pel cas dels ERO. En fi, que no ha canviat gairebé res, per més catalana que sigui la ministra, a la que també han enxampat per la boca, com als peixos.
