Les portades d’aquest dimarts presenten de dues maneres la revisió de les condemnes als líders independentistes publicada per la sala penal del Tribunal Suprem. Tots dos enfocaments són polítics, com és tota aquesta causa. El Trio de la Benzina (El Mundo, l’ABC i La Razón) remarca l’avís dels jutges que la reforma del Codi Penal pactada pel PSOE i ERC deixa sense càstig els processos de secessió sense violència ni intimidació. És pertorbador veure com aquests diaris es fan ressò del ganyol del Suprem —que el nou marc penal “deixa l’Estat desprotegit”— mentre el mateix tribunal se les empesca per confirmar les penes més altes possibles a tots els encausats, fent veure que es van beneficiar personalment dels diners públics esmerçats en el referèndum —un més dels malabarismes judicials i jurídics d’aquest cas—. De quina “desprotecció” parlen si els jutges sempre fan justícia a la mida de l’Estat i es constitueixen en “dic de contenció”, com diu el títol de l’editorial de l’ABC?
La resta de diaris —excepte La Vanguardia— posen en relleu la rebregada del magistrat Manuel Marchena al pla de PSOE, ERC i aliats per “desjudicialitzar” el conflicte català (o espanyol, com vulguis). Al final ha quedat només en “desencarcerat” a causa dels indults parcials i revisables emesos pel govern espanyol i deixats passar a contracor per ses senyories. El Periódico fa servir aquest verb inexistent —“desjudicialitzar”—, cosa que, ben mirat, té un punt d’ironia si consideres que es pretenia “desjudicialitzar” donant l’última paraula al mateix tribunal i als mateixos magistrats que van fabricar el procés (Pablo Llarena) i condemnar als líders de l’1-O (Manuel Marchena). Ara tot es veu amb més claredat.
El País titula amb contundència: "El Suprem frustra el pla del govern espanyol de rebaixar les penes pel procés". El Periódico va més cara a barraca: “El Suprem descol·loca PSOE i ERC”, titula. L’Ara toca la mateixa música i lletra i ho personalitza: “Marchena torpedina el pla del PSOE i ERC…”. Marchena, com volent dir que un altre magistrat potser no ho hauria fet. El Punt Avui fa conyeta amb la famosa frase de Jordi Cuixart. En qualsevol cas, tant aquesta manera d’explicar la decisió del Suprem com la que fa servir la dreta impresa són interpretacions polítiques que poc s’adiuen amb allò que als jutges els agrada tant de dir: que només “apliquen” la llei, que no són ells els qui la fan. Esclar que sí, home. Ja ho diu la dita: Bona és la justícia si no la doblés la malícia.
La Vanguardia, en canvi, ha sabut agafar-se al sistema que fa servir quan no vol embolics: una mirada administrativa i oficinesca sobre els fets i el posat sempitern de dir-ne una de freda i una de calenta i regalar l'ull dels poders en joc per acontentar-los a tots. Aquest dimarts diu al títol que Junqueras queda inhabilitat fins al 2031 “malgrat la reforma legal” —si la portada és la cara del diari, aquest “malgrat” és un rictus lleu de desaprovació: el Suprem tenia opcions d’actuar d’una altra manera, ve a dir—. El subtítol regala al ganyol del Suprem sobre la desprotecció de l’Estat, la impunitat del secessionisme no violent, etcètera. Fins aquí arriba un diari que, per por de prendre mal, en diu una de cada color.
