El to de les portades és pessimista, fora de La Vanguardia. Semblen resignades a l’agressió militar de Rússia a Ucraïna. Molts diaris tenen aquest divendres en portada la fotografia de satèl·lit que mostra una concentració militar russa a la frontera amb Ucraïna. És certament alarmant. Però la guerra no és inevitable. Les televisions russes no acompanyen els mals presagis d’Europa i els Estats Units. Amb prou feines esmenten la possibilitat de la guerra. Segons els experts, aquest és un detall important. Si Vladímir Putin, l’autòcrata rus, vol envair Ucraïna altra vegada, seria lògic que preparés el públic rus amb una explosió de propaganda, com va fer abans d'annexionar-se Crimea el 2014 o d’arrencar les dues guerres de Txetxènia el 1994 i el 1999. Això encara no ha passat. Potser no s’ha decidit del tot. La guerra és una jugada arriscadíssima. L’opinió pública russa no afavoreix un conflicte armat amb Ucraïna, que té un exèrcit que no és un rival per a les forces armades russes, però que li pot complicar enormement mantenir l’ocupació del territori. A més, els EUA i la UE han amenaçat amb sancions duríssimes, que complicarien molt la vida de la classe mitjana que dona suport al dictador rus i la seva cleptocràcia.

L’altra nota destacada de les portades d’aquest divendres és el poc relleu del fiasco dels recursos del PP, Vox i Ciutadans contra l’indult als presos polítics catalans. El Suprem ha dit que no els poden recórrer perquè no són part perjudicada. No ha entrat en el fons de la qüestió i s’ha agafat a una condició formal per desconsiderar els recursos de la triple dreta. És curiós que no destaquin una notícia que serviria per remarcar que el Suprem no té una estratègia predeterminada contra l’independentisme, com defensa tanta gent, també fora del món secessionista. Potser no és curiós, sinó que descriu i retrata bé l’actitud d’aquests diaris —tots els de Madrid i alguns de Barcelona— de no mostrar mai les derrotes de la doctrina oficial per no perjudicar la narrativa del cop d’estat postmodern, del judici just als líders de l’1-O, etcètera, etcètera. Només El Mundo s’irrita molt i acusa els magistrats del Suprem de desídia, de “treure’s de sobre” els recursos. Resulta difícil de sostenir. El mateix diari explica que van votar en contra de la decisió dos dels cinc magistrats que han decidit sobre el cas. Deunidó, oi? Ja ho veus. El Mundo és així: binari, blanconegrista. O estàs amb ells o estàs contra ells.

La Vanguardia

Ara

El País

ABC

El Periódico

La Razón

El Mundo

El Punt Avui