Portades que xiulen i miren el sostre amb el Sàhara

Empat a les portades d’aquest diumenge. La meitat dels diaris obre amb les conseqüències de la decisió espanyola d’abandonar als sahràuis a mans de l’autocràcia marroquina. L’altra meitat ho fa amb la guerra contra Ucraïna promoguda per l’autocràcia de Vladímir Putin. On un d’aquests temes no obre, va de segon. La cobertura del cas del Sàhara fa l’efecte que és pura pirotècnia. Durarà algun dia més, però no gaire. El gran drama, es queixen els diaris —els de Madrid—, és que Pedro Sánchez no va informar de la decisió al Congrés, als partits, al sol i a la lluna. Res a dir de la decisió en sí ni del negre futur dels sahràuis. Només una mica d’inquietud per la reacció d’Algèria, el principal subministrador de gas d’Espanya, que ho ha de ser d’Europa sencera si les coses van com està previst i Nord enllà —on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!— cancel·len la dependència dels hidrocarburs russos. El País es fa l’enfadat i critica Pedro Sánchez en un editorial de títol equívoc. “Sánchez ens deu una explicació”, diu. Qui és aquest nosaltres? El diari mateix? O el fa servir atorgant-se la representació de la ciutadania sencera? El diari ja l’ha tinguda sempre, aquesta actitud prepotent. El Mundo recorda que el govern espanyol ha trencat una promesa de sempre del PSOE, que encara figura al programa amb què es va presentar a les eleccions. No diu que també menysté les decisions de l’ONU i sentències recents del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Però bé, parlem de Pedro Sánchez, que no s’ha distingit pels seus escrúpols a l’hora d’incomplir la paraula donada.

La Razón entrevista a la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, que justifica la decisió amb diverses vaguetats (“respecte i absència d’accions unilaterals”) i una fal·làcia un xic confusa. “A tots ens agradaria viure en la utopia, però assumir responsabilitats implica gestionar”, diu. És una manera de fer veure que les relacions internacionals s’han de sotmetre a una neteja d’ideals, a una devaluació dels principis i a una rebaixa dels compromisos per no caure en la “utopia”, eufemisme d’ingenuïtat, de candidesa. Amb aquests principis, Volodimir Zelenski, el president d’Ucraïna, havia d’entregar el país a Vladímir Putin abans no l’envaissin, oi? Isabel Rodríguez no té ni una paraula d’empatia per als sahràuis? En fi. Potser al govern d’Espanya li convenen ministres amb una mica més d’estatura política i d’humanitat.

Ja que parlem de La Razón, una nota còmica. En un títol diu que el govern espanyol “entra en pànic pel descontrol al carrer”. Aquest títol va a una columna i per sota. Tu creus que si el govern del país “entra en pànic pel descontrol al carrer” ho poses en el títol més petit de la portada, bandejat per una ministra que només fa de para-xocs retòric? Això vol dir que el pànic i el descontrol no s’ho creuen ni ells, perquè són un invent. L’altra nota còmica —o potser fúnebre— és que El Mundo posa a la portada un míting de Vox amb escasses mil persones que s’havia presentat poc menys com la Marxa sobre Madrid (aquest any farà un segle de la Marxa sobre Roma amb què Mussolini, el feixista original, va prendre el poder a Itàlia). Veus com no és exagerat qualificar-lo de tabloide ultra?