Nova volta de rosca a la qüestió de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que dijous passat va donar la raó al Parlament Europeu de què no podia reconèixer a Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats el juny del 2019, quan van guanyar-se del dret per Junts a les eleccions europees, perquè les autoritats espanyoles no els van posar a la llista per no haver anat a jurar la Constitució de manera presencial. Tot i això, Puigdemont i Comín van poder exercir com a eurodiputats a l’Eurocambra en 2020 perquè, segons explica l’ABC, el president en aquells temps, el socialista David Sassoli, va decidir unilateralment reconèixer Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí com a eurodiputats, el que els va permetre “gaudir de totes les prerrogatives pròpies del càrrec”, tot i que no havien complert amb els requisits imposats per Espanya. Segons publica a tot drap en la seva portada, Pedro Sánchez “va ordenar a l’Advocat de l’Estat no recórrer l’acta de Puigdemont”, la qual cosa li va permetre exercir el càrrec i “cobrar un salari públic que no els corresponia i, a més, han gaudit d’immunitat parlamentària que trenca el principi d’igualtat dels ciutadans”. Però, per l’ABC, el pitjor de tot, és que “amb la seva activitat parlamentària i els seus vots han influït en decisions que han afectat a 400 milions d’europeus, el que ha pogut desvirtuar els resultats parlamentaris”.
“Sassoli va cometre frau de llei”
L’ABC s’agafa a la recent sentència del TJUE que va donar la raó al successor de Sassoli en el càrrec, Antonio Tajani, que va ser qui va negar les actes d’eurodiputats “als tres pròfugues independentistes”, decisió que Puigdemont i Comín van recórrer davant el tribunal de Luxemburg, i que va ser el recurs que es va resoldre aquest dijous, “donant la raó a Tajani i confirmant que Sassoli (que va morir el gener del 2022 als 65 anys) va cometre un frau de llei”, diu el rotatiu. Segons l’ABC, citant fonts del Parlament Europeu, “quan se li lliura l'acta a un eurodiputat, pel fet de facto de rebre l'acta i els drets adjunts a aquest, el Govern en qüestió disposa per defensar la seva llei nacional de 60 dies per presentar un recurs davant del TJUE”. Un recurs que, assegura, que no es va presentar perquè l’Advocacia de l’Estat, segons fonts internes, va seguir una “ordre directa” del Govern espanyol i afegeixen, “ells sabran per què”. El rotatiu especula que el context polític del moment era l’inici de l’acostament de l’executiu de Pedro Sánchez i l’independentisme.
El rotatiu afegeix unes declaracions de la portaveu del Grup Popular en el Parlament Europeu, Dolors Montserrat, en les que elogia la decisió de Tajani, que va ratificar posteriorment la seva successora, l’actual presidenta Roberta Metsola, i que demostra que “el PP tenia raó quan va denunciar la il·legalitat” i que gràcies a aquesta, Puigdemont i la resta dels eurodiputats de Junts “van aconseguir ser eurodiputats per obtenir immunitat i impunitat, i van viure còmodes en l’exili gràcies al govern de Sánchez, que va passar de demanar justícia a humiliar-se de genolls davant Puigdemont per seguir governant a tot preu”. A més, també recull declaracions de l’eurodiputat de Vox, Herman Tertsch, que confirma que el seu partit exigirà que “Puigdemont que torni tot els diners que ha cobrat”.
El cop de mà de Puigdemont a Juts
Un altre diari que parla el president a l’exili és El Mundo, que recull en la seva portada una informació que titula: “Puigdemont dona un cop de mà a Junts i frena als que volen pactar amb Sánchez". Segons aquest diari, el president va ajornar la tramitació dels pressupostos fins que es facin els congressos de Junts i ERC, a l’octubre i novembre, respectivament, confiant que els juntaires viressin cap a un “pragmatisme convergent” que fes possible l’aprovació dels comptes. Però El Mundo assegura que Puigdemont ha frenat el gir cap al pactisme que necessita Sánchez i que “Convergència no tornarà”, que les intencions del president a l’exili són recuperar la presidència de Junts, que va abandonar en 2022, desplaçant a Laura Borràs, i “aplacar als representants del sector pragmàtic del partit, liderats per l'exconseller d'Economia Jaume Giró”.
El pitjor bombardeig sobre Beirut
En clau internacional, aquest divendres es va produir una nova escalada en el conflicte obert entre Israel i Hezbollah amb el bombardeig més important que s’ha produït a Beirut des que va començar la guerra de Gaza fa quasi un any, just després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, pronunciés el seu discurs desafiant davant les Nacions Unides a Nova York. Aquest és el tema que obre les portades de El País, La Vanguardia i també està present a l’Ara, i de manera més discreta en altres capçaleres com El Mundo, La Razón i El Punt Avui. L’objectiu dels bombardejos israelians contra sis edificis residencials, sota els quals el govern jueu afirma que es trobava el comandament de la milícia xii, tenia com a missió posar fi a la vida del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, segons alguns mitjans d’Israel donaven per mort, tot i que no hi havia confirmació oficial.
