La grossa informativa d’aquest dimarts se l’endú La Vanguardia. El País, el segon premi. Són dues primícies que confirmen el que els mitjans sabien i no deien: el govern del Partido Popular inicia el 2012, i fins al 2019, una operació contra el moviment independentista català en què fa servir la policia espanyola i altres aparells de l’Estat per orquestrar una campanya de descrèdit dels seus líders i personalitats. És l’anomenada “operació Catalunya”, en què van col·laborar de bones o males tants mitjans, inclosos els que aquests dies s’escandalitzaran molt. Els dos diaris s’han guardat l’exclusiva per al diari imprès fins al matí d’aquest dimarts —potser per coses així són els que vénen més exemplars de paper.
La Vanguardia explica que el magistrat Hermenegildo Ibarra, del jutjat d’instrucció 13 de Madrid, investiga ara tres comandaments policials espanyols i un exagent del FBI per organització criminal, falsedat de funcionari en document oficial, acusació i denúncia falsa, malversació de cabals públics i detencions il·legals. Deunidó. Aquesta és la novetat: per primer cop la justícia espanyola instrueix una causa sobre l’operació Catalunya. La resta era gairebé tot conegut, però els diaris de referència no n’havien fet gaire cas. Ara sí, gràcies a una documentada querella de Sandro Rosell, l’expresident del Barça, a qui la jutgessa Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional, va tenir dos anys en presó incondicional —malgrat la manca d’indicis seriosos— en el cas que li van muntar els investigats, dirigits per l’excomissari José Manuel Villarejo. “En el punt de mira”, afegeix el diari, hi ha Alícia Sánchez Camacho, presidenta del PP a Catalunya entre el 2008 i el 2017 i diputada a l’Assemblea de Madrid des del 2019, ehem. Camacho va proporcionar a Villarejo tot de noms per empastifar, entre els quals destaquen la família Pujol Ferrusola i el mateix Rosell.
La Vanguardia recorda l’acusació de Villarejo a TV3: Lamela va engarjolar Rosell a canvi de la seva promoció al Tribunal Suprem. “Aquesta és la seva destinació actual”, afegeix el periodista, murri. No diu, però, que Lamela ha instruït també —entre altres— el cas dels joves d’Altsasu i els fets del 19 i 20 de setembre del 2017 —l’assalt de la Guàrdia Civil al Departament d’Economia—, pels que va decretar presó incondicional per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. També va admetre la querella del fiscal contra el president Puigdemont i tretze consellers per rebel·lió, sedició i malversació pel referèndum de l’1-O. Va decretar presó provisional sense fiança per tots ells (Junqueras, Romeva, Bassa, Mundó, Turull, Rull, Borràs, Forn i Vila) i l’euroordre pels exiliats (Puigdemont, Comín, Puig, Serret, Ponsatí). Va perdre el cas en sumar-se la seva instrucció a la del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.
La informació d’El País prové d’un cas ja vell i en marxa, el Kitchen, en què s’investiga l’operatiu organitzat pel govern del PP per espiar i neutralitzar al tresorer del PP, Luis Bárcenas. Va a morir a la mateixa platja, però, amb l’afegitó que entre les víctimes hi figura també Podemos. El diari revela centenars de missatges de whatsapp entre membres del govern espanyol on detallen el pla per investigar “en molts casos sense suport judicial” —que vol dir il·legalment— a l’independentisme català entre el 2015 i el 2019.
Té gràcia —i mèrit— que signi aquesta informació el mateix periodista que el 23 de desembre del 2012 obria la portada del diari (pdf) amb aquest títol: Mandos policiales actúan al margen de la ley contra políticos catalanes. Los agentes difunden acusaciones sin pruebas para denigrar a los soberanistas. El diari s’oblidaria aviat de seguir aquesta història per entrar en l’espiral de degradar l’independentisme català que des del 2013 va engolir a gairebé tots els mitjans espanyols, inclosos els que s’editen a Barcelona —ja hi al·ludeix aquella mateixa portada del 2012. De fet, encara dura. En fi. El País recupera aquest dimarts el fil informatiu interromput el 2012. Han passat deu anys llargs i condemnes a més de cent anys de presó, llargues inhabilitacions i confiscacions de béns, etcètera, etcètera. Potser ara segueixen el tema fins al final.