Llegeixes les portades d’aquest dimarts —gairebé totes obren amb l’embolic de la reforma del delicte de sedició— i el més calent és a l’aigüera. Els diaris catalans s’agafen a l’argumentari del Govern i d’Esquerra Republicana com una boa a la seva presa i espremen l’esperança que finalment passi alguna cosa bona, però cap d’ells sap explicar quin és el punt de la negociació entre ERC i la Moncloa i quina és la posició de cada banda. Al final no saps què dimoni passa ni on som. La Vanguardia titula amb una contorsió que fa esclatar el cap: els tractes per renovar el Consell General del Poder Judicial van endavant “malgrat” la batussa sobre el delicte de sedició. El PP ja ha fet saber que han deslligat una i altra negociació, si hem de fer cas a El Mundo. Si creiem a El Periódico o l’Ara, el govern espanyol ja ha acceptat “homologar amb Europa” el delicte de sedició, és a dir, a redefinir-lo i a reduir-ne la pena associada. Llavors, a què ve aquell “malgrat”, com volent dir que les negociacions sobre la sedició són una nosa, un obstacle, un destorb en el delicat estira i arronsa per renovar el Poder Judicial?
El més probable és que el diari s’hagi fet un embolic per l’afany de barrejar en un sol títol dues notícies que ja tenen vida pròpia i independent —o per manca d’informació—. En el subtítol encara ho empitjora. Explica que el govern espanyol “no veu immediata” la reforma del delicte pel que van ser condemnats els líders de l’1-O pel Tribunal Suprem. Si no és immediata, com pot perjudicar les negociacions per a renovar el Poder Judicial que la pressió de la Comissió Europea sí que ha fet urgents? Tot plegat té molt poca lògica o la que té no queda clara —o potser no ens la volen o no ens la saben explicar—.
També és remarcable com ho aborda El País. A una columna, diu que ERC ha deslligat l’afer de la sedició de la negociació dels pressupostos. Si això és així, i no hi ha cap motiu per dubtar-ne —el diari madrileny ho acredita amb unes paraules de Gabriel Rufián—, els republicans no fan una figura gaire bonica a Catalunya, perquè tornen a quedar retratats com un partit que presta els seus vots a canvi d’aire calent.
En un altre univers, el de l’Ara, en canvi, és tot el contrari: “la discussió […] té els pressupostos com a rerefons”, diu. Aquesta última frase, què vol dir exactament? Que “la discussió” es produeix mentre es debaten els pressupostos? Esclar. I mentre es juga la Lliga de futbol, es celebren les presidencials al Brasil, continua l’agressió militar de Putin a Ucraïna i es publica en italià la novel·la Història de la Nostàlgia, de Natàlia Romaní. Ara, si vol dir que les negociacions sobre la sedició condicionen la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat, ja és tota una altra cosa, i el retrat d’ERC és el del partit que sap jugar les cartes per fer bon joc. La presentació que de tot plegat en fa l’Ara és, si fa no fa, la mateixa de la resta de diaris editats a Barcelona: posar bona cara i il·luminar Esquerra amb la llum més favorable.
Last, but not least, La Razón i El Mundo han sincronitzat les seves portades per bombardejar alhora al govern espanyol i boicotejar el seu propòsit de reformar el delicte. El Mundo conta una bola fàcil de comprovar: que la sedició es castiga encara més a Alemanya, França i Itàlia (al títol diuen “la UE” perquè, embolica que fa fort, tan valen tres estats com 27). Quin diari més ruc, per obsedit. La mateixa justícia alemanya no va veure sedició en examinar la causa contra el president exiliat Carles Puigdemont després de detenir-lo a Slesvig-Holstein. En quin món viu El Mundo? El Punt Avui ja diu en portada que “Europa la castiga amb menys severitat”, que és el que dona per sobreentés El Periódico en descriure la finalitat de la negociació com “homologar” el delicte a Europa. És a dir, que no serà per agreujar-lo o endurir-lo. Perdó per titllar a El Mundo de diari ruc. Li escau més pallús, totxo o babau. Els rucs no en tenen cap culpa.