És desconcertant que La Vanguardia hagi deixat de seguir en portada les vicissituds de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (en funcions de Departament d'Educació) que imposa el 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya. La sentència i la reacció del Govern i del Parlament. Fins ara ho ha fet amb molta imaginació, creativitat i un polsim de fantasia, oimés quan van insistir un dia i un altre que la intenció del Govern amb la nova regulació lingüística era “eludir” l’aital sentència, com volent dir que pretenien enganyar o cometre frau de llei. Aquest dimarts, però, quan el mateix TSJC reconeix implícitament que no sap què fer amb la seva sentència perquè l’actual marc legal —pactat amb el PSC i els comuns, els partits del govern espanyol— no encaixa amb les fabricacions jurídiques dels magistrats i els impedeix d’aplicar el 25% nascut entre les punyetes de ses senyories. El TSJC ha decidit recórrer al Tribunal Constitucional, el primo de zumosol, perquè li declari nul·la la nova legislació lingüística, de manera que, en absència de llei, la llei sigui la seva sentència —que es basa en una altra llei, la del ministre Wert, que tampoc existeix (la llei, no el ministre)—. Així que, com venen mal dades —només de moment: no et facis il·lusions amb el Constitucional— al diari més venut de Catalunya li costa reconèixer-ho. Ara sí: La Vanguardia vol “eludir” la sentència del TSJC. Ja veuràs com salta com una molla quan es pronunciï el Constitucional. De moment, a la portada d’avui, hi ha més espai per la princesa Elionor que per a la llengua catalana. Si això vol dir alguna cosa, tu mateix ho sabràs veure.
Els únics diaris que obren amb aquesta qüestió són El Punt Avui i l’Ara. El primer suca una mica de pa en la notícia i transmet la impressió que sigui una victòria. Fa l’efecte que diu blat abans d’hora. L’Ara és un xic més prudent. Al títol fa quedar malament al Tribunal Superior de Catalunya, però avisa alhora que la cosa no ha acabat, que caldrà esperar al TC. Potser el Constitucional s’ho pensa tant com en la sentència sobre la reforma de la llei de l’avortament i el tema queda al fons del calaix, de manera que les escoles, cadascuna de les escoles, queden lliures per decidir com ensenyen als seus alumnes, tal com estableix la nova llei pactada entre els partits del Govern, el PSC i els comuns. Sigui com sigui, l’estatus de la llengua del país a les escoles de país queda penjant d’un fil, que és la mena de seguretat jurídica que es gasta amb coses de menys relleu, com la llengua catalana.
La premsa espanyola es distingeix avui perquè té en lloc destacat de la portada l’enèsima trifulga entre socialistes i podemites en el si del govern espanyol. Ara a compte dels mil milions extra que Pedro Sánchez ha assignat al Ministeri de Defensa. Suposa augmentar el pressupost militar en un 10%. Ni El País amaga la divisió dins l’executiu de Sánchez. Aquesta nova crisi passa per fins i tot per davant de la disminució de l’atur, que és una molt bona notícia que potser mereixeria millor sort a les portades encara que l’augment de l’ocupació sigui degut als llocs de treball estacionals generats pel turisme. Perquè, en realitat, a tu et pot fer aixecar la cella el fet que es destinin mil milions més a armes i soldats, però als periodistes, el que ens inquieta és la bona o mala sort dels nostres amics polítics que treballen al govern espanyol. Té gràcia. El Govern d’ERC i Junts viu un moment de conflictes i brega a causa de l’afer Laura Borràs, i també el govern espanyol de PSOE i Podem a causa de l’augment de la despesa militar. Tot va que cau i balla més que les taules d’una terrassa de bar.