Silenci a les portades dels quatre diaris impresos de Madrid i a El Periódico sobre les informacions publicades a ElNacional.cat (i també a eldiario.es i a La Vanguardia) sobre els Papers de l'Operació Catalunya que confirmen que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, dirigia l’Operació Catalunya i n’informava Mariano Rajoy, el president del Govern, en sobres tancats, sense adreça ni remitent. Rajoy coneixia l’activitat dels càrrecs de la cúpula de la policia espanyola que van elaborar informes falsos per perjudicar i assetjar polítics, personalitats i empresaris en la persecució de l'independentisme català iniciada el setembre del 2012, després de la Diada massiva d'aquell any i que el president Artur Mas demanés al govern espanyol el pacte fiscal. Aquests informes no oficials, farcits de mentides, apareixien després en mitjans de comunicació o s’intentaven colar en investigacions judicials per manipular l'opinió pública i tòrcer la justícia.
Els governs Rajoy van combatre l’independentisme al marge de la llei. És el que callen les portades dels diaris impresos —que tampoc en parlen a les seves webs— i també els principals digitals nadius (El Confidencial, El Español, El Independiente). Per molt menys van publicar sense verificar i cridant fort moltes de les falòrnies que la policia patriòtica va fabricar contra els Pujol Ferrusola, Artur Mas, Xavier Trias, Sandro Rosell, els germans Cierco, etcètera. Algunes d’aquestes mistificacions van fer mala vida als tribunals i van permetre, per exemple, fer xantatge al president Jordi Pujol fins a obligar-lo a confessar tot l’afer de la deixa de l’avi Florenci, que els policies conxorxats no aconseguien aclarir amb les seves martingales. Ara pateixen d’escrúpols informatius els mitjans que llavors no en van tenir cap per verificar el que els arribava de la policia corrupta. De tots aquells enganys en foren còmplices llavors i en són ara amb el seu silenci.
El silenci que sorprèn més és el d’El País, perquè és el diari que va descobrir l’existència de la policia patriòtica, com s’ha recordat aquí en diverses ocasions. El 23 de desembre del 2012, la portada del diari obria amb aquest joc de títols: Mandos policiales actúan al margen de la ley contra políticos catalanes. Los agentes difunden acusaciones sin pruebas para denigrar a los soberanistas. El diari aviat va deixar de seguir aquesta pista en adonar-se de com baixava l’aigua del procés independentista i la va recuperar fa un any i mig a mitja veu i embolicada amb altres processos que afectaven la cúpula del PP en temps de Mariano Rajoy. Potser això ha servit d’excusa a El País per no dir res de Rajoy a la portada de paper i tenir-ho mig enterrat a la versió digital.
El silenci que no sobta és el d’El Mundo, el diari que ha publicat més bòfies policials i judicials sobre el procés i sobre tot afer que pugui empastifar i terroritzar l’independentisme. Publicar la informació sobre el cas Rajoy seria tant com inculpar-se en primera pàgina. Seria el cas El Mundo. La gràcia és que la portada d’aquest dimarts retrata el diari de cap a peus. Obre amb una entrevista al ministre d’Economia d’Aràbia Saudita, que fa propaganda de la compra del 10% de Telefònica que inquieta al govern espanyol. La segona notícia és el nou pla per protegir els menors de la pornografia, però titulat en to de ganyol perquè s’obligarà als usuaris d’aquest material a donar el DNI. Fa l’efecte que estan al costat del porno. A la columna de la dreta, informació sobre les baralles dins de Vox. A sota, una nova exigència de la policia espanyola (exacte, els mateixos que espiaven) al ministre de l’Interior perquè doni suport en públic als agents que van reprimir el referèndum de l’1-O. Un diari patriòtic.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'Operació Catalunya
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!