La Vanguardia obre portada amb la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU que considera que Espanya va violar els drets polítics d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull en suspendre'ls com a diputats sense la prèvia condemna ferma dels tribunals pel referèndum de l’1-O. La justícia espanyola va vulnerar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. La decisió de La Vanguardia l’honora, perquè no és fàcil presentar-se als quioscos havent triat una notícia que desmenteix la línia del diari i que deixa en evidència que no van fer tota la feina. De la resolució de l’ONU es dedueix que no va haver-hi justícia, sinó repressió; que es va vulnerar el dret dels ciutadans a triar els seus representants; que els drets fonamentals són més importants que la unitat d’Espanya; que l'Estat espanyol ha fet servir jutges i llei com a instruments de venjança política; que la resolució és aplicable als altres tres diputats i càrrecs suspesos —el president Carles Puigdemont entre ells—, i que posa en solfa els processos judicials d’altres càrrecs i ciutadans. Etcètera. És una notícia per obrir qualsevol portada, t’agradi o no l’independentisme.
Si patriotisme i periodisme coincidirien en alguna cosa és, precisament, en investigar, aclarir i resistir aquests abusos. Però no. Fora de La Vanguardia, El Punt Avui i l’Ara, la resta del diaris —inclòs El Periódico— segueixen la mateixa línia del Periodisme d’Estat: callar i amagar les vulneracions i infraccions de l’Estat, passar-hi com qui xafa ous o menystenir les sentències, resolucions i dictàmens de tribunals i organismes internacionals que no els hi són favorables. Turull recordava aquest dimecres que el Canadà va modificar la Constitució per adaptar-la a una resolució del mateix Comitè, que advertia que la carta magna no tractava com calia a les minories. No hauria estat mal fet presentarla resolució com una victòria dels diputats suspesos —i de tots els ciutadans, independentistes i no— perquè són representants de tothom i no només dels qui els van votar. O destacar a Nico Krisch i Neus Torbisco-Casals, els advocats que han mogut la causa a l’ONU. És el que han fet nombrosos mitjans internacionals de tots els colors i orientacions editorials.
Fa gràcia —o pena— veure com els diaris espanyols s’esforcen per bandejar el tema de la portada. El País amb el menyspreu de Rússia a Gorbachov, i mira que fa dies que no obren amb la guerra d’Ucraïna. L’ABC i El Mundo fent sang (“sanguinarios”) amb el trasllat d’onze terroristes d’ETA a presons basques, en pur compliment de la legislació penitenciària vigent. La Razón fent-li la campanya a Feijóo. El Periódico amb les iniciatives de la Generalitat per estalviar energia.
Per què aquest silenci de les portades dels diaris espanyols? No és només mal perdre. És omertà. És ocultar que ells i el seu kommentariat, per por, incompetència o sectarisme, no van fer i no fan, la feina. El País ho explica en una de les seves cròniques d’aquest dimecres: “La decisió [de l’ONU] és transcendent perquè dóna als líders del procés [independentista] un argument de pes i certificat per un organisme de prestigi internacional de cara a l'estudi dels recursos que han presentat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. La decisió de la justícia europea sí pot implicar conseqüències legals contra Espanya”. La resolució de l’ONU també deixa en evidència als diaris que aquest dijous callen, com han callat des que es va posar en marxa la repressió iniqua de l’independentisme, ara certificada per l’ONU.
