Els diaris madrilenys estan inquiets i molestos per l’entrada de Saudi Telecom (STC) en l’accionariat de Telefónica. Pensaràs: normal, pobres. Ara resulta que el primer accionista d’aquesta teleco de referència mundial és una estatal de l’Aràbia Saudita, una monarquia que es passa els drets humans —i tots els altres— per l’Arc del Triomf, governada per un príncep a qui acusen d’haver encarregat assassinats i d’arrabassar la fortuna de les elits que se li resisteixen, etcètera. Fa molt lleig tenir els representants d’aquest estat i d'aquest senyor asseguts al consell d’administració. També fa una mica de basarda. Doncs ni tant. El que inquieta als diaris madrilenys és que els saudites hagin tret el pa del cistell a Telefónica en secret i que l’empresa de bandera d’Espanya i el govern espanyol només se n’assabentessin dues hores abans que STC ho fes públic. José María Álvarez Pallete, el president de la teleco espanyola, era a Califòrnia enmig d’una reunió amb altres executius del sector. Molta gent hauria pagat per veure la cara de Pallete —i les dels col·legues i confrares presents.
En el cervell dels diaris madrilenys, Telefónica representa Espanya tant o més que la Roja, la selecció de futbol. Els molesta la humiliació, quedar fatal, el correm-hi tots que a l’Aràbia hi falta gent. Tàriq torna a envair la península. Pallete i Ángel Vilá, el seu conseller delegat, ja són a Riad per entrevistar-se amb la cúpula de l’empresa saudita, aviam què volen. Seria l’equivalent a les urnes del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 que els aparells de seguretat i d’espionatge espanyols no van saber trobar fins que la gent les va posar al carrer. El Mundo i l’ABC obren el diari amb aquesta història i procuren carregar els neulers al govern espanyol, esclar, encara que Telefónica és una companyia privada —si més no formalment—. El to dels dos diaris és semblant als d’uns pares a qui segresten la filla petita per casar-la amb Charles Manson o el fill gran per recriar-lo en un orfenat dirigit per la germana de Prigojin. La Razón no obre amb la cosa perquè el seu titular diu que inversors i sindicats donen el vistiplau al desembarcament de STC. Si els diners se n’alegren, no hi ha motiu d’alarma. El País tampoc ho dona gran perquè el govern espanyol ja ha dit que “aplicarà tots els mecanismes necessaris per a protegir els interessos estratègics d’Espanya”, etcètera. Només faltaria. Per tant, si el govern hi pensa, no hi ha motiu d’alarma.
Aquests dos últims diaris encara donen prioritat als tràfecs de Pedro Sánchez per aconseguir els vots de Junts per la investidura. És curiós —i a alguns els pot fer riure molt— que el candidat designat per Sa Majestat Felip VI perquè se sotmeti a la votació del Congrés, Alberto Núñez Feijóo, hagi desaparegut de les portades o no aparegui com correspondria al pretendent oficial a la presidència del govern espanyol. Llegeixes els diaris i fa l’efecte que Feijóo és un polític fallit, un candidat zombi. Malgrat que mou cames i braços per no desaparèixer, no se’l veu ni se’l sent gaire, a les portades. La sessió d’investidura és a tocar i les primeres pàgines no es preocupen gaire de què dirà Feijóo ni dels acords que busca per aconseguir la majoria del Congrés… La seva proposta (i rectificació) de pactar amb el PSOE “l’encaix territorial” de Catalunya en Espanya per evitar “el xantatge de Puigdemont” no arriba a fer títols grans aquest dijous. Només El Periódico li fa cas de debò. És senyal que els diaris ja donen Feijóo per amortitzat? És només aquests dies que el pròfug, fugit i sediciós Carles Puigdemont li ha arrabassat els focus?