La justícia suïssa ha dit per tercer cop al jutge Manuel García-Castellón “senyor, deixi’m anar”. Es dedueix de la portada d’El País d’aquest divendres, que obre amb una primícia que torna a desacreditar la instrucció del cas Tsunami Democràtic que dirigeix el jutge de l’Audiència Nacional. García-Castellón havia demanat auxili per localitzar Marta Rovira i també informació sobre un compte bancari utilitzat suposadament per finançar les mobilitzacions. La resposta del departament federal de Justícia i Policia suís deixa al jutge com un pàrvul ignorant o com un fanàtic obsedit. És el tercer cop que li passa i la justícia suïssa s’ha volgut assegurar que ho entén. “La jurisprudència dels nostres tribunals —diu— ha considerat que les organitzacions criminals/terroristes inclouen, per exemple, les Brigate Rosse italianes, l'ETA basca i Al-Qaida, però NO les organitzacions que, fent servir mitjans que no són actes de violència criminal, lluiten pel poder polític al país” (l'èmfasi és dels suïssos). Suïssa no veu acreditada “la implicació precisa de la senyora Rovira” en els fets investigats. García-Castellón havia apuntat com a proves una reunió a Ginebra, el contingut de la qual es desconeix, i que Rovira “va ser la que més ràpid va tuitar el primer missatge de Tsunami”, segons explica el diari madrileny. Suïssa diu que Tsunami no va cometre cap acte terrorista i que Marta Rovira no és una terrorista i, per tant, tampoc ho són des de Carles Puigdemont a l’últim manifestant d’Urquinaona o de l’aeroport. És la tercera vegada que ho diu. Potser aquesta és la bona.
Ja ho veurem. Perquè la justícia espanyola és tossuda i practica el sostenella y no enmendalla. Una prova de tot plegat —que no surt a gaires portades i no té res a veure amb l’independentisme— és una nova sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, on insisteix que Espanya atorgui contractes indefinits als funcionaris interins, els empleats públics que encadenen contractes temporals anys i anys. El TJUE indica que encara que aquests interins no esdevinguin funcionaris, la seva relació laboral amb les administracions ha de ser indefinida. Aquesta sentència afecta a unes 800.000 persones. Al febrer, el TJUE ja va sentenciar en la mateixa línia sobre 360.500 treballadors qualificats de personal laboral temporal. El Tribunal Suprem espanyol va rebutjar aquesta sentència, en considerar que “és incompatible amb el sistema espanyol d'autoorganització de la seva pròpia administració pública”. Aviam què passa amb aquesta segona, que ja aconsella als tribunals espanyols no fer cas del Suprem i seguir la legislació europea.
Entretant, La Vanguardia s’entusiasma amb una insinuació de María Jesús Montero, la ministra d'Hisenda, en una entrevista a RNE: “Catalunya haurà de veure satisfetes les necessitats i les competències singulars que té”. Això ha servit al diari de la Diagonal per obrir la portada, com volent dir que el govern espanyol sospesa articular un finançament particular per a Catalunya. Nah. S’han oblidat d’escoltar la resta de l’entrevista, si més no el moment en què la ministra, a qui pregunten si les negociacions amb Catalunya poden anar en paral·lel a la resta d’autonomies, diu: “No crec que tingui cap sentit que nosaltres fem carpetes diferents d'un tema que és comú. O sigui que no, mai no ho hem plantejat en aquests termes [i] cal atendre les singularitats que es poden presentar a determinats territoris […]”. Són ganes de deixar-se enredar o d’abaratir el preu dels propis principis. El Punt Avui titula la mateixa entrevista exactament al contrari. Potser és que cadascú escolta allò que vol escoltar —o que la ministra la sap molt llarga.
