Només El País, l’ABC i La Razón obren portada amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que ha fallat que la FIFA i l’UEFA violen el dret comunitari en vetar la Superlliga de futbol i imposar sancions als clubs que la promovien. La justícia europea dictamina que les federacions de futbol incorren en abús de posició dominant i no respecten les normes de competència de la UE. A l’editorial, el director d’aquesta santa casa diu que la sentència és “el canvi més important de les últimes dècades en el món del futbol”, amb conseqüències “de dimensions econòmiques enormes per als clubs i tota una revolució en el que és l'espectacle i el negoci de la pilota”. Això mateix expliquen els experts consultats pels diaris. José Rivas, codirector del bufet d'advocats Bird & Bird, diu a El País que és “un moment similar a la sentència Bosman”, que el 1995 va declarar il·legal que els jugadors comunitaris comptessin com estrangers i va revolucionar el mercato de jugadors.
Què té a veure aquesta sentència —en realitat són tres— amb la situació del president Carles Puigdemont i companys exiliats? Doncs que el TJUE no ha fet cas a la posició de l'advocat general de la UE en aquest cas, Athanasios Rhantos, el parer del qual era favorable a la FIFA i la UEFA. També l’advocat de la UE, Jean Richard de la Tour, va fer costat al jutge instructor Pablo Llarena davant del TJUE arran de la decisió de la justícia belga de denegar l'extradició del conseller Lluís Puig. Per a De la Tour, un país tercer no pot valorar si el Suprem és l'autoritat competent per jutjar Puig i que, per argumentar un risc de vulneració d'un dret fonamental, ha de demostrar deficiències sistèmiques i generalitzades en el funcionament del sistema judicial espanyol. En conseqüència, la justícia belga hauria contravingut el dret de la Unió en denegar l’extradició de Puig —i per extensió, les de Carles Puigdemont i Toni Comín.
Tot i que les opinions que emeten els advocats generals de la UE no són vinculants, en la immensa majoria d’ocasions els seus dictàmens són ratificats pels jutges. Per això, gairebé tot el kommentariat espanyol va llegir la fi de l’aventura dels exiliats catalans en el dictamen de De la Tour en el cas Puig. També una reivindicació de tota la repressió judicial contra l’independentisme. “L'advocat de la UE dona la raó a Espanya davant Bèlgica i obre la porta al lliurament de Puigdemont”, va titular amb entusiasme El País. Fins i tot alguns sostenen avui que l’amnistia és el fruit de la incertesa i la por dels exiliats de perdre el cas —causada pel dictamen de De la Tour— i de la incertesa i la por del govern espanyol a no guanyar-lo. Després de la sentència sobre la Superlliga, la justícia (i el govern) espanyola té més motius per inquietar-se.
En el cas de Puig i companyia, encara pendent de resolució, podria ser, com en el de la Superlliga, que el TJUE dictamini en contra de la representació legal de la Unió i en favor de Bèlgica. Clar que no és automàtic i que una decisió no anuncia l’altra. Només és una possibilitat que havia quedat descartada i que ara és ben a la vista en la decisió del TJUE sobre la Superlliga. Algun diari de Madrid ho publica enterrat en la crònica de la cosa. Els de Barcelona ni se n’adonen, entretinguts com estan, naturalment, amb la trobada entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha acabat en unes simpàtiques promeses per la “via autonomista”, com titula El Punt Avui. Llàstima, perquè fa bullir l’olla de la sentència més interessant del 2024 i avisa —perdó— que tot està per fer i que tot és possible.
