Ho hem comentat moltes vegades, que la realitat es veu de manera molt diferent des de Madrid i Catalunya, el que es torna a constatar donant un cop d’ull a les portades dels principals diaris de premsa escrita en aquest dissabte 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Aquesta data reivindicativa és el tema que centra les informacions principals dels diaris catalans, però a Madrid preocupen més altres qüestions, i l’explicació és que la majoria dels rotatius miren cap a la dreta i aprofiten qualsevol escletxa de polèmica política per posar el dit a la nafra per desgastar el govern progressista de Pedro Sánchez. Ara, l’augment de la despesa en defensa és la qüestió que interessa, perquè el govern té un gran desafiament per endavant: augmentar la despesa militar davant la pressió internacional i la situació geopolítica, que l’obliguen a complir amb les exigències de l’OTAN (i de Donald Trump), la qual cosa implica enfrontaments polítics amb els seus propis socis de coalició i els partits de l’esquerra. Els tambors de guerra ja ressonen a la Moncloa.
I és que Espanya necessita augmentar significativament la seva despesa en defensa, per passar de l’actual 1,28% del PIB al 2% que costaria uns 33.450 milions d’euros aquest 2025. Tot i que inicialment s’havia planificat aconseguir aquest 2% en el 2029, ara Sánchez busca la manera d’accelerar aquest procés a causa de la necessitat que té Europa de rearmar-se, amb una inversió de 800.000 euros. Però Sánchez es troba amb el problema que té dificultats per obtenir suport parlamentari per aplicar mesures per augmentar la despesa militar. Sumar, el seu soci de coalició, s’ha desmarcat i ha expressat el seu rebuig a aquest augment, i també hi estan en contra grups com ERC i Podemos. Davant la reticència dels seus socis habituals, el govern podria necessitar el suport del Partit Popular per implementar aquests canvis en la política de defensa. I Sánchez, també està explorant opcions com mecanismes europeus d’inversió, la flexibilització de les normes fiscals de la UE per finançar aquest augment de la despesa, i fins i tot està considerant utilitzar “cops de decret” com els que va utilitzar durant la pandèmia, evitant així la necessitat d’aprovar nous pressupostos.
“Sánchez, senyor de la guerra”
De tot això parlen les portades de Madrid. El Mundo explica que “el Govern (espanyol) contempla imposar amb ‘cops de decret’ la despesa militar”, i que contempla plans per evitar uns Pressupostos de Defensa i recórrer a la via que ja va utilitzar a la pandèmia. També destaca que els socis del govern descarten donar-li suport i que Podemos anomena a Sánchez “senyor de la guerra”. En la mateixa línia, l’ABC titula la seva informació principal afirmant que “Defensa busca les vies per incrementar la despesa sense tenir Pressupostos”, i destaca que Sánchez espera que la UE faci transferències directes i no només préstecs. Confia a accelerar la inversió gràcies a la major recaptació fiscal. I, segons el rotatiu, Feijóo reclama un informe previ a la seva reunió en la qual exigirà a la Moncloa que no es comprometi amb Europa més enllà del 2027 (quan en teoria acaba la legislatura), perquè seria “il·legítim”.
El País també obre la seva portada amb la qüestió de l’augment de la despesa en defensa, i titula que el Govern de Sánchez “suma més partides per accelerar” aquesta despesa”, la qual cosa implica incloure en els comptes diners d’altres ministeris vinculats a la seguretat. També diu el diari de Prisa que els socialistes afronten les reserves dels seus aliats de l’esquerra i depenen del PP. La Vanguardia, per la seva part, també destaca aquesta problemàtica davant el nou escenari geopolític i titula que “l’exèrcit té un pla de compra d’armament de 50.000 milions”, amb una llista de les forces armades inclou pujada de sous i adquisició de tancs, submarins, fragates i avions. També diu el diari dels Godó que l’executiu busca suports parlamentaris per obtenir el compromís amb la UE d’augmentar la despesa en defensa.
Portades en lila
El 8M, però, és el tema que interessa més als diaris catalans (i també a La Razón, però per motius diferents). Seguint amb La Vanguardia, també dedica la fotografia principal de la portada a les “Dones guerreres del 47”, i ha reunit a representants de quatre generacions de dones del barri de Torre Baró, que reivindiquen el llegat de les seves mares i àvies. El Periódico fa una portada monogràfica de color lila que titula “23 arguments per combatre el neomasclisme” i analitza com les dones planten cara al reflux polític i social contra la igualtat de gènere. També explica el rotatiu de Prensa Ibérica que un de quatre països registra retrocessos, segons l’ONU. També El Punt Avui tenyeix la seva portada de lila i dedica el seu habitual dossier a les dones. “Superar barreres”, titula el rotatiu, que recupera històries de les pioneres del feminisme durant el segle passat”.
El diari Ara escull el color taronja per la seva portada dedicada als drets de les dones, sota el títol “Ni un pas enrere”, i destaca com les entitats i els col·lectius feministes d’arreu del món es mobilitzen per contrarestar el retrocés que intenta imposar l’onada reaccionària, que és el mateix enfocament que fa El País un faldó de portada. I La Razón, l’únic diari madrileny que obre amb el dia de les dones, ho fa per denunciar que “l’esquerra còmplice d’abusos, arriba tocada a la celebració del 8M”, i assegura que “el cas Monedero posa en tela de judici el feminisme del qual sempre ha presumit Podemos” i també que “Más Madrid coneixia una denúncia contra Errejón i Yolanda Díaz el va fer portaveu”.
Per cert, de la jornada caòtica de Rodalies d’aquest divendres, culminació d’una setmana horribilis al servei ferroviari català, no hi ha ni rastre en les portades dels diaris madrilenys (lògicament), però a les portades catalanes també passen de puntetes. Una petita crida a la portada de La Vanguardia (amb una foto menor de viatgers caminant per la via), un altre petit reclam a El Punt Avui, un cintell a El Periódico i ni una línia a l’Ara.