El Punt Avui obre la portada amb un títol que, retocat, és un bon resum de les primeres pàgines d’aquest dimarts: Nou curs, velles portades. Perquè els diaris del Trio de la Benzina, en comptes d’explicar la història del dia —la decisió de la Unió Europea (UE) d’intervenir el preu de l’electricitat— es dediquen al seu esport favorit: deixar al govern espanyol com un drap brut, no importa com. Fa riure, un cop més, El Mundo, que anuncia haver descobert que els fons europeus no arriben a la seva destinació per “manca de funcionaris que els executin”. Què vol dir “executar” a l’any 2022 i en una societat completament connectada? Es fa estrany atribuir el problema a que no hi ha prou mans públiques per assignar i trametre els ajuts. Alguna cosa no quadra, aquí. Però com que al diari en qüestió tant li fa sis con seixanta, ara diu que les autonomies no disposen de prou recursos humans mentre que ahir criticava que el combat a la pandèmia no es recentralitzés en el Ministeri de Sanitat, les competències i recursos del qual fa anys que estan traspassades a les comunitats autònomes. El ministeri té 1.200 funcionaris. Només la sanitat catalana en té més de 60.000. Tant se val, doncs, dir una cosa i la contrària si serveix per tocar la cara al govern pèrfid de socialistes, comunistes, hippies, terroristes i separatistes. L’ABC també parla dels fons europeus, en aquest cas per explicar que sí que s’apliquen però per cobrir una “inversió fallida de Zapatero”. José Luis Rodríguez Zapatero és un socialista que fou president del govern espanyol entre 2004 i 2011. El tabloide monàrquic al·ludeix a algun fiasco que encara s’arrossega del govern d’aquells temps. El títol, però, confon: sembla que els fons europeus es facin servir per pagar algun deute personal de Zapatero.
La Razón també té gràcia. Diu que el sistema de topalls al preu del gas que regulen la cosa energètica a Espanya és pitjor perquè les companyies subministradores ho repercuteixen als consumidors. Aviam, sembla que vol dir això, perquè al títol no s’enten i el subtítol és encara més confús. Com que els topalls són una batalla guanyada per l’actual govern espanyol a Brussel·les, la culpa de l’alta tarifa elèctrica seria del govern, que és del que es tracta. Doncs a La Razón no estaran contents amb la decisió de la UE d’intervenir els preus del gas d’una manera semblant al que passa a l’Estat espanyol. Almenys així informa La Vanguardia, encara que no se sap molt bé quina mena de sistema vol establir Brussel·les per rebaixar el preu de la llum. La Vanguardia potser va massa de pressa. El País, l’Ara i El Periódico són més prudents i no s’avancen tant a concretar com actuarà la Comissió Europea, perquè els estats membres mantenen un debat força intens sobre el tema i no van tan d’acord com sembla. Molt interessant l’enfocament del text de portada d’El País, que explica aquesta decisió com una tercera reinvenció d’Europa, que cada cop que s’enfronta a reptes grans i desconeguts, en surt reforçada. La primera seria la defensa de l’euro allà pels anys 2008-2010 i la segona la coordinació per adquirir i distribuir les vacunes de la covid-19.
Remarcable el poc ressò en portada de l’enèsima finta de Junts, que ha amenaçat molt emfàticament d’abandonar el Govern de coalició amb ERC —però que ara no ho faran— i li donen un mes de coll perquè es porti bé. Una mica com aquella declaració d’independència suspesa de l’octubre del 2017. Sí, però no El títol principal d’El Punt Avui va per aquí (aquell de “Nou curs, vella política”), però la resta de diaris ni ho tenen en portada, com El Periódico, o ho donen petit i amb afany de presentar-ho com a pur teiatru, la mateixa comèdia d’abans de l’estiu. Sobretot La Vanguardia, que titula que “Junts amenaça un cop més…”. Un cop més. Una altra vegada. La cançó de l’enfadós. Ja hi tornem a ser. Etcètera. És a dir, la repetició del cicle de Caïm i Abel. Res creïble.
