És remarcable, molt remarcable, el fet que cap diari imprés de Madrid faci esment en portada de la reunió entre la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños. Si les portades dels diaris són indicadors de l’interès pels afers públics o senyal de la seva rellevància en la vida política, la trobada i el seu resultat —un document de dues pàgines “pobre, genèric i inútil”, segons l’editorial d’ElNacional— no tenen interès ni rellevància en el vaivé públic espanyol, segons la premsa de Madrid. Val a dir que un diari sí en diu alguna cosa en portada i és La Razón, el diari del Grupo Planeta que, potser per l’origen de la propietat i del director, és una mica més sensible als atzars de la política catalana.
En canvi, pels diaris de Barcelona, és el fet del dia, i els títols són una competició per veure qui presenta la trobada i el document amb més bombo i més platerets. És el que sembla, ma non troppo. La Vanguardia ho veu com una estratègia destinada a sostenir els mandats dels governs implicats, una operació de respiració assistida pels executius de la Moncloa i la plaça de Sant Jaume sense més transcendència pel que fa a resolució del conflicte de fons entre Catalunya i Espanya (anomenem-ho així per anar ràpid, que ja sabem de què parlem). El Periódico, potser amb massa emoció i èpica, parla de “l’últim tren del diàleg” al títol principal, mentre que els subtítols llencen aigua al vi i especifiquen que el resultat de la reunió Vilagrà-Bolaños és poc concret i no aborda el CatalanGate, el cas d'espionatge a l'independentisme català pels aparells judicial, d’intel·ligència i policíac de l'Estat espanyol. L’Ara està a una passa de tirar coets i explica que es reprèn la taula de diàleg, perquè el document final preveu convocar-la dos cops abans no s’acabi l’any. A la vista de com han anat les coses fins ara, potser valia la pena ser més escèptic. El govern espanyol no hi pensa gens, en la taula, i la prova és que mentre la part catalana sap de què vol parlar i en quins termes, la part espanyola no ha presentat ni una mala proposta i ni ha tornat a convocar-la després del la primera i protocolària reunió. Per anomenar diàleg a aquesta situació cal fer un esforç d’imaginació i creativitat enorme que té a veure amb el que un voldria però no gaire amb la realitat. És el que diu El Punt Avui, amb un títol un xic sorneguer (“Divendres, diàleg”), que sona als cartells dels restaurants que anuncien “Dijous, escudella”.
Comparar les portades de Madrid i Barcelona d’aquest dissabte és una mostra clara dels dos universos polítics paral·lels i desconnectats en que viuen uns i altres. Mentre que pels de Barcelona el contacte entre els governs català i espanyol és el fet del dia, a la premsa impresa de Madrid causa més impacte la presentació del nou moviment polític de la vicepresidenta Yolanda Díaz que els tractes entre Laura Vilagrà i Félix Bolaños. Si l’actual versió de la “qüestió catalana” no genera ni un títol de portada a Madrid en un dia en que tampoc no hi ha notícies de gaire relleu —fora de l’assassinat de l’exprimer ministre japonès, Shinzo Abe— vol dir que la qüestió catalana és cosa semblant a una llauna que et trobes pel carrer i, d’esma, te la vas traient de sobre a puntades sense fer-ne cap cas. Qué diu aquesta situació de l’estat del moviment independentista, del seu lideratge, de la seva vitalitat i perspectiva d’influir en la política, del respecte que mereix —o no? No sembla pas un senyal de bona salut.
