Els diaris de Barcelona donen per fet que el Govern imposarà alguna mena de cobrefoc per aturar l’expansió de la covid-19. És veritat que aquesta onada ha hagut de fer una xifra molt alta d’afectats per impactar seriosament en el sistema sanitari, però la situació és la que és. Les portades avancen les decisions del Govern, no perquè en tinguin ganes, sinó perquè la informació s’ha fet circular així i al periodisme, aquest cop, no li han tremolat les cames per treure les conclusions òbvies dels moviments de l’executiu català.
Els diaris de Madrid són tota una altra cosa. Interessantíssim l’afer que obre la portada d’El País. El títol és poc sexi, però el material ho és, i molt. Serà bo de llegir les argumentacions d’uns i altres magistrats del Tribunal Constitucional, aviam com entenen i defineixen l’abast dels drets i llibertats dels ciutadans i l’oportunitat dels governs de limitar-los, etcètera, sigui temps de pandèmia o el que sigui. Sembla que el debat entre els magistrats és intens. Qui s’emportarà l’aigua al seu molí? L’actitud oberta i espaiosa a l’estil dels vots particulars que esmenaven la sentència del Suprem sobre l’1-O? La que s’inquieta més pel desordre que per la injustícia, per les institucions que pels ciutadans, a l’estil de la que manté el delicte d’injúries al Rei? Atents.
Crida l’atenció el títol principal de La Razón, que no s’entén. És a dir, és clara la intenció (enredar, emmerdar, enfangar, etcètera), però no la informació, perquè els fons europeus no els negocien l’exdirector de l’Oficina del President del govern espanyol, Iván Redondo, i el president exiliat Carles Puigdemont. Quina negociació seriosa poden establir dues persones que ni tenen accés a la concessió dels fons ni poder executiu per reclamar-los ni executar-los? Què negociaven, exactament? En fi. No té ni cap ni peus. Però és bonic com el diari del Grupo Planeta, amb aquest malabarisme tan faltat de seny, aplega en un sol titular les seves bèsties negres d’aquests últims anys. Recorda aquells acudits del tuiter: “Que no sóc capaç de relacionar Puigdemont, Redondo i els fons Next Generation? Agafa’m el cubata!”. I no és que van muntar un concurs a la redacció aviam qui tenia la idea més original. No. El diari diu que la conxorxa l’ha descobert la Guàrdia Civil. Ahà. Això explica el valor del títol i del tema.
El mateix diari i La Vanguardia trien una foto del Consell de Ministres per lluir a la portada. La de La Razón mostra tots els i les ministres d’esquena i es fa difícil pensar quin és l’interès informatiu de la imatge. Potser ens volen dir alguna cosa o és un codi secret amb els seus lectors… Mai ho sabrem. La Vanguardia també fa estrany. Potser encara més que l’altra foto. Es coneix que ha cridat l’atenció dels editors de la portada que els i les ministres hagin tornat a reunir-se a la sala on ho feien abans de la pandèmia, cosa que —tothom n’és conscient— canviarà les vides de tots els ciutadans i el destí del país per sempre més. Realment té tant interès una foto tan administrativa si la compares amb les imatges de l’incendi que amenaça Martorell o de la repressió a Cuba? Són molt bèsties les fotos que publiquen El Mundo i El País dels ciutadans armats amb estaques que patrullen pel carrer per protegir la dictadura cubana. L’ABC en té una dels antiavalots, en una escena que recorda… Bé. Allò. Deixem-ho aquí. Deixem-ho córrer.
