Impressiona veure les portades d’aquest divendres. Totes obren amb el rebuig del Banc Sabadell a l’opa hostil del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA). A la negativa del Sabadell s’hi han afegit des del Govern de la Generalitat, la Generalitat Valenciana (on el Sabadell hi té la seu social) i el govern central, a les patronals catalanes, la Cambra de Barcelona, els principals partits de l’arc parlamentari català i una pila d’entitats de consumidors. Els diaris catalans han fet editorials crítiques amb la iniciativa del banc basc-madrileny. Almenys les portades no s’agafen aquesta operació com el dia que es va conèixer —llavors era una proposta amistosa— amb referències anecdòtiques a la mida del futur banc fusionat, etcètera.
Només la patronal espanyola CEOE ha demanat respecte per la decisió dels accionistes, etcètera, que és una manera de posar-se de perfil —i possiblement d’enviar el missatge que no li fa mal la fusió dels dos bancs—. Aquesta patronal no ha mostrat cap reticència a una operació que suposaria deixar el 70% del mercat financer en mans de tres bancs, una definició gairebé perfecta d’oligopoli, a un pas d’esdevenir un càrtel. L’operació no només té en contra a gairebé tothom en el món polític, econòmic i social, sinó també la història. L’última opa hostil d’un banc sobre un altre és del 1988, any en què el llavors Banco de Bilbao, va llançar una opa no negociada sobre el Banco Español de Crédito (Banesto), que va fracassar.
El refús del Sabadell ha propulsat la cotització del banc valencià, senyal que els mercats veuen bé que el Sabadell continuï en solitari la seva marxa. El BBVA, en canvi, s’hi ha deixat fins ara gairebé un 7% del seu valor en borsa. L’ABC i La Vanguardia en diuen “banc vallesà”, solució un xic babaua que han trobat per no complicar-se, atès que el Sabadell va traslladar la seu social a Alacant per torpedinar el referèndum de l’1-O, però va mantenir la seu operativa al Vallès Occidental. Cap diari recorda en portada la famosa proposta feta el 2014 pel president del Banc Sabadell, Josep Oliu, de crear “una mena de Podemos de dretes” per defensar la iniciativa privada i el desenvolupament econòmic. El “Podemos de dretes” sempre s’ha identificat amb Ciutadans, partit que és ara un zombi d’aquell que fou el més votat a les eleccions del 21-D del 2017. Potser la vida, com el futbol, et torna el que li dones (o no).