Diu El Mundo que el canceller alemany, Olaf Scholz, és un problema per als seus socis de la Unió Europea (UE) pel seu afany de mantenir la Xina com a soci preferent d’Alemanya. Aviam, Pequín és el principal partner comercial de Berlin, i la política exterior alemanya es basa en un principi senzill: si fem negocis plegats no ens trairem, perquè el compte de resultats passa sempre davant dels principis. Alemanya no aprén que és a l’inrevés malgrat l’experiència nefasta amb el gas rus —a canvi de gas barat s’han deixat cooptar per la màfia de Vladímir Putin—. Això no els fa enemics ni problema d’Europa, per molt que s’hi escarrassin El Mundo en portada i l’Ara, al seu editorial.
Scholz ha aconseguit fer dir a l’autòcrata xinès, Xi Jinping, que no aprova l’ús d’armes nuclears, en referència directa a la guerra de Putin a Ucraïna. No és millor destacar, com fan El Periódico i El País, aquest resultat de la visita del canceller federal que especular sobre la seva feblesa amb la Xina? És el primer cop que un líder occidental viatja a la Xina des de la declaració de la pandèmia de la covid-19. És possible deixar una mica de marge a Alemanya, que no pot canviar de soci comercial principal d’una setmana per l’altra? Sembla assenyat confiar que la realpolitik dels governs alemanys no arribarà a l‘extrem de vendre’s Europa per afavorir les seves exportacions.
Els diaris d’avui —si és per les portades— cauen una mica de les mans. Mentre l’Ara i El Punt Avui donen molta importància a les declaracions del Major Trapero, ara cap d’una divisió més o menys rellevant dels Mossos d’Esquadra, La Vanguardia i El Periódico no en fan ni cas. Per a aquests diaris, Trapero és un nom amortitzat i només és qüestió de temps que l’interés que suscita sigui zero. Per als altres dos diaris, és un actiu que mereix la pena ser escoltat. Ja ho veurem, tot plegat. Però que un comandament policial relegat pel Govern critiqui al mateix Govern… quina notícia és?
