La portada de La Vanguardia obre, sembla que contenta, amb el bon moment de les borses arran, sobretot, dels bons resultats dels índexs de Wall Street. La d’El Periódico (també la de l’Ara) avisa que Catalunya i Espanya perden productivitat respecte a la Unió Europea, segons un informe del Cercle d’Economia —del que La Vanguardia se’n va fer ressò aquest dijous—. A l’economia tot està connectat d’una manera o altra i aquests dos fenòmens no són aliens entre si, però té gràcia que un diari destaqui el bon moment per als inversors “malgrat la inestabilitat geopolítica”, i l’altre remarqui la baixa forma de l’economia en general a causa de la pèrdua d’eficiència dels treballadors i de les empreses.
La diferència entre les dues portades confirmaria els tòpics sobre el caràcter d’aquests dos diaris: La Vanguardia, diari burgès; El Periódico, diari popular. Els tòpics són això: expressions trivials i sintètiques que generalitzen i s’adapten a diferents contextos i significats. La realitat, però, no és tan senzilla. La fotografia principal de portada de La Vanguardia és Xavi, símbol de les tribulacions del Barça. És un tema més popular i de carrer que el de la foto d’El Periódico: el festival de cinema de Canes, un espai de cultura glamurosa i sofisticada.
La política és el tema principal de les primeres pàgines de la resta. El Mundo i l’Ara obren amb la situació d’Esquerra Republicana, que no només acaba d’obrir un debat intern —una crisi, segons com es miri— sobre els lideratges i el programa, sinó que ha de patir la pressió de les forces que volen comprometre els seus 20 diputats. El Partit dels Socialistes els espera per investir Salvador Illa president de la Generalitat. Carles Puigdemont demana els vots republicans —i l'abstenció del PSC— en suport de la seva candidatura.
Pel mig apareix la portada d’El País, que destaca la fermesa de Pedro Sánchez en negar al president exiliat cap oportunitat de ser president efectiu. És billar de caramboles amb el teló de fons de les eleccions europees. Sánchez no pot fer cap moviment en direcció a Puigdemont perquè corre el risc gran que els seus votants li girin la cara a les següents eleccions —les europees d’aquest juny i qualsevol altra—. Puigdemont branda sense brandar-la l’amenaça de retirar-li el suport dels set diputats al Congrés i matar la legislatura en un context electoral fins ara poc favorable al PSOE. Uns i altres necessiten a Esquerra, i a Esquerra, ara mateix, no hi ha ningú a casa: se’n fa càrrec Marta Rovira des de Suïssa i les consultes a la militància ho decidiran tot. És un trencaclosques polític del qual els diaris ens n’ofereixen una peça nova cada dia. A sobre, el director d’aquesta santa casa té una sospita fonamentada que encara complica més el panorama: Prepara Sánchez la convocatòria d’eleccions generals anticipades?
