Llegir seguits els títols de La Vanguardia i l’Ara explica bé de què va la decisió del Tribunal Constitucional d’anul·lar el vot a distància del diputat de Junts Lluís Puig, exiliat a Bèlgica, a instàncies del PSC. La resolució afecta dos diputats més, Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, perquè, de fet, tomba el sistema de vot telemàtic per als exiliats habilitat per la mesa del Parlament de l'anterior legislatura. La Vanguardia ho agafa per aquí: “Junts perd els vots de Puigdemont i Puig per ordre del TC”. L’Ara titula per les conseqüències: “El TC posa més difícil que hi hagi mesa independentista”. La resolució no anul·la cap de les votacions en què havia intervingut Puig la passada legislatura. És curiós. Ho és també que insisteixi que el vot d’un diputat (o d’un senador) ha de ser presencial sempre.
És un raonament que, a aquesta altura de segle, fa estrany. Com si anul·lessin les domiciliacions bancàries perquè el TC s’empesqués algun malabarisme jurídic per obligar a fer presencialment el pagament de l’aigua, la llum o el gas perquè és una transacció econòmica que implica un subministrament essencial pel ciutadà, etcètera. Casualment (o no) la decisió s’ha pres a menys d'una setmana perquè es constitueixi el Parlament per escollir la nova mesa i la presidència de la cambra. El Punt Avui també publica la cosa en l’espai minso que dedica a notícies del dia anterior. El Periódico no en diu res en portada: ja fa dies que no considera rellevant gairebé cap afer lligat a les institucions polítiques catalanes, especialment si involucra l’independentisme.
Per a sorpresa de ningú, les portades de Madrid no diuen res d’aquesta nova intervenció del Tribunal Constitucional en les majories del Parlament de Catalunya —que, també casualment, sempre perjudiquen els partits independentistes—. La Razón encara dona a la cosa un retallet en portada. Tant el Trio de la Benzina com El País obren amb el desori judicial organitzat al voltant de Begoña Gómez, l’esposa de Pedro Sánchez, el president del govern espanyol. Hi ha un cert deix com peronista a les fotografies de Pedro Sánchez i Begoña Gómez en un míting del PSOE a Benalmádena que apareixen a totes les portades.
El Mundo infla un tràmit administratiu per fer veure que “la Fiscalia Europea” (en majúscules, que fa més impacte) té Gómez en el punt de mira, i per això fa anar a la Guàrdia Civil a “salvaguardar els expedients de Barrabés”, escrit així per fer l’efecte que aquests expedients corren el risc de ser destruïts, robats o manipulats. Són molt romancers, al tabloide ultra. L’ABC es queixa que Gómez hagi aparegut a la vora del seu marit en un míting perquè els presents la van aclamar. La Razón diu que el PP espera guanys electorals sucosos de tot aquest embolic. Justament el mateix que espera el PSOE, segons El País. Resulta fins i tot còmic comparar les suposades expectatives dels partits segons un diari o l’altre, que no defrauden les respectives parròquies.
