El títol és una mica exagerat. No és que els dos diaris madrilenys s’oposin a la resta de col·legues de Madrid i Barcelona, sinó que mentre aquests diuen que l’Institut Català de Finances (ICF) avalarà les fiances dels represaliats pel Tribunal de Cuentas, aquells dos avancen que el Tribunal s’hi oposarà. L’organisme de control haurà de decidir si un aval d’aquesta mena és frau de llei, un abús legal, perquè es cobriria amb diners públics una presumpta malversació de diners públics d’una administració que el Tribunal considera perjudicada en la causa. És tot un laberint jurídic, perquè, en realitat, encara no s’ha decidit ni provat cap malversació fins que la causa no esgoti el seu recorregut, que inclou el recurs al Tribunal Suprem. De manera que l’origen dels diners de l’aval és, o sembla que hauria de ser, indiferent. Almenys aquesta és una de les línies argumentals de la solució del Govern, l’anomenat fons de riscos.
Sigui com sigui, algú al Tribunal de Comptes ha filtrat a El País i a El Mundo que la delegada instructora del cas, Esperanza García Moreno, no acceptarà la solució del Govern. Això és el que diuen a les portades aquests dos diaris, en contrast amb la resta. I a fe de Déu que el contrast és gran i flagrant. El Periódico diu que el Govern “arrisca” i és el segon dia consecutiu que parla de l’afer: és la millor marca personal del diari en aquest tema. Esperem que els portadistes no hagin pres mal (és broma, eh). El Punt Avui ho presenta com si anunciés l’última notícia de la història o —no exagerem— com un gran gir de guió en el relat que fins ara contava. La Vanguardia i l’Ara diuen que “el Govern rectifica”, una mica perquè ahir van donar per fet i fet que l’ICF no avalaria i fan servir el “rectifica” per fer veure que el títol d’ahir no era cosa seva sinó del Govern, que els va confondre. Fa l’efecte que es treuen l’espina.
L’ABC també s’apunta al “rectifica” i ensenya avui el conseller Giró, atès que ahir va ser el torn del president Aragonès d’aparèixer associat a aquest afer. La Razón diu que les fiances s’avalaran amb diner públic i dona per fet que els encausats es van dedicar a “gastar per promocionar el procés” com a culpables —és la tònica general als diaris, carregar-se la presumpció d’innocència, que permet escriure títols més curts que cauen millor en portada—. Tampoc no és estrany, a la vista d’aquest procediment bàrbar del Tribunal de Comptes, que primer confisca els béns personals dels encausats i després decideix si són o no responsables del que se’ls acusa. És el típic procediment inspirat per la tradició liberal europea més fina.
