És ben curiós. Mentre les portades d’El Mundo, l’ABC i La Razón, el Trio de la Benzina, arramben la decisió del Tribunal Suprem d’encausar Carles Puigdemont (i Ruben Wagensberg) per terrorisme —tots tres continuen obrint amb el “cas Koldo”—, la resta de diaris la considera la notícia principal del dia. Fa l’efecte que la dreta impresa ja havia descomptat aquest desenllaç. No és estrany que tant se’ls en foti. Si la causa no quedava en mans del TS, tornava al jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, i hauria seguit el seu curs de la mateixa o semblant manera, amb els acusats no aforats. Igualment, però, no deixa de sorprendre que tractin una novetat d’aquest gruix com un afer secundari. O no. Perquè si el propòsit d’aquells tres diaris és tombar el govern de Pedro Sánchez —contra la missió periodística que se'ls pressuposa—, serà que consideren el cas de corrupció del qual s’acusa l’exassessor de l’exministre Ábalos més profitós per satisfer el seu propòsit sectari.
Tampoc és que els títols de portada de la resta de diaris denotin que alguna cosa els grinyola. Són factuals, administratius, freds: El Suprem obre causa per terrorisme contra Puigdemont. Ja està. No es veu en cap portada la “sorpresa i inquietud” que provoca el TS en el director adjunt d’El País, Xavier Vidal-Folch. “A partir d’ara —escriu a Los tractoristas serán terroristas—, amb la interlocutòria d'aquest dijous del Tribunal Suprem a la mà, les manifestacions que impliquin desordres i elements de violència podran ser qualificades de terroristes. D'entrada, les protestes agrícoles actuals amb tractorades”. Val a dir que aquest és l’únic diari que publica una opinió crítica amb la resolució. El TS —diu l’article de Jon-Mirena Landa, catedràtic de Dret penal i director de la Càtedra de Drets Humans de la Unesco a la Universitat del País Basc— es basa “en indicis molt circumstancials, febles, que la Fiscalia tendeix a validar i un jutge de garanties a mirar amb sospita i refusar. Aquí s’han invertit els papers en la formació de la convicció. Que cadascú jutgi per què”. Al seu editorial, l’Ara és també molt crític, però arrenca dient que “és lamentable que sigui així, però, a hores d'ara, a ningú pot sorprendre” la resolució del TS, malgrat que “deixa indefensos els ciutadans, que poden ser acusats d'un delicte gravíssim pel simple fet de manifestar-se”. Doncs… sorprèn justament per aquesta raó. A La Vanguardia no hi ha ni editorial ni opinions sobre la cosa. Li dedica (només) tres quarts de pàgina —més una altra peça on el president Aragonès acusa el TS de “traspassar tots els límits”.
És cert que la imparcialitat informativa demana distància, una certa contenció i separar fets i opinions. Però es fa estrany que les portades presentin els fets amb aquesta, diguem-ne, insensibilitat, com si aquest procés formés part d’una causa ordinària, de la qual Puigdemont i la resta d’acusats en poguessin sortir indemnes perquè els jutges que se n’ocuparan són de plena garantia. Aquest cas està tacat des del mateix moment que García-Castellón formula l’acusació de forma sobrevinguda, després de quatre anys d’inacció i pocs dies després que es pactés aprovar l’amnistia. Ho agreuja el fet que del president i diputat exiliats se n’ocupa ara un tribunal que encapçala Manuel Marchena —el president del judici als líders de l’1-O— i on hi ha Carmen Lamela —la primera a investigar-los. Potser les portades havien de reflectir-ho d’alguna manera. Aquí no només està en joc l’independentisme o Puigdemont. Ho ha piulat a X algú poc sospitós com el diputat dels comuns Gerardo Pisarello, desconcertat perquè la resolució diu que “el terrorisme és una noció ‘constantment ampliable’ i que ‘un carretó metàl·lic’ té una ‘potència destructiva similar a un explosiu’”. I conclou: “Avui contra Tsunami i contra independentistes. Demà, contra qualsevol protesta ciutadana. Un despropòsit absolut”. Les portades relaten el fet, sí, però potser no acaben d’informar de la magnitud de la tragèdia. I era possible fer-ho.