L’efecte Trump té conseqüències econòmiques i geopolítiques a tot el món, i Espanya no és una excepció. L’arribada del president republicà a la Casa Blanca, i els seus adlàters com Elon Musk, té un efecte col·lateral en les polítiques emergents de l’extrema dreta en els països europeus. La seva afinitat amb els líders de l’òrbita ultraconservadora o nacionalista és manifesta: la presidenta del Consell de Ministres d’Itàlia, Giorgia Meloni, líder del partit Germans d’Itàlia (FdL); Alice Weidel, d’Alternativa per Alemanya (AfD), per qui Musk va fer campanya en les darreres elecions generals, on es van posicionar com a segona força parlamentària; Viktor Orbán, el president d’Hongria que torpedeja qualsevol iniciativa europea que vagi en contra de Rússia o del govern Trump, i Santiago Abascal, líder de Vox a Espanya, són els amics i aliats europeus de Trump. Però els elogis i l’afinitat manifesta entre el polèmic president dels Estats Units i l’ultradretà espanyol també li passa factura i pot tenir conseqüències en el corriment de forces de la dreta des del punt de vista electoral.
És d’això que va la portada de El Mundo, que assegura que “els afins a Vox donen l’esquena a fer seguidisme de Trump”, basant-se en una enquesta de Sigma Dos pel rotatiu madrileny, que dona com a resultat que "només el 50 % dels votants de Vox donen suport al pla de Trump per Ucraïna". Abascal calla davant les crítiques a Trump, i dona suport a totes les seves iniciatives, com els plans que té per aconseguir la pau -beneficiària per Rússia- a Ucraïna, o a Gaza. Destaca El Mundo que Vox sosté que Trump “és un bon pacificador” i justifica “les seves formes”. Els seus votants, però, es mostren dividits. “El 67% dels espanyols està "poc" (19%) o "gens" (48%) d'acord amb el projecte de Trump per posar fi a la invasió russa, segons revela el panell de Sigma Dos per a El Mundo. Entre els que recorden haver votat Santiago Abascal a les últimes eleccions, el rebuig als moviments del nord-americà se situa en el 39% i gairebé un 12% més s'expressa dubitatiu. Això redueix al 49,5% els que estan “total” o “bastant” d'acord amb Trump. Unes xifres que fan que hi hagi una abundant part de l'electorat de Vox que dona l'esquena al seguidisme en què s'ha embarcat la direcció nacional del partit respecte del president dels EUA”.
El PP es frega les mans
El rotatiu, a més, també analitza l’efecte que aquest gir trumpista d’Abascal té pel PP, que diu que es frega les mans, i assegura que el partit d’Alberto Núñez Feijóo “veu un filó” en aquesta deriva de Vox. "Ens llancem a buscar els seus votants sense anar al cos a cos", assegura un “alt càrrec” del PP al diari, que assegura que les enquestes que manega Gènova ja es comencen a notar les conseqüències. “El butró demoscòpic és claríssim: a les enquestes internes que manegen els populars, Vox ha perdut ni més ni menys que 2,3 punts percentuals d'intenció de vot en un sol mes, mentre que el PP ha pujat 2,4”, assegura El Mundo, que fa la següent lectura. D'una banda, "la victòria de Donald Trump, que podria implicar un revulsiu electoral per a Vox, estaria generant malestar en alguns d'aquests votants en la mesura que el discurs del nou president nord-americà resulta contrari als interessos de la Unió Europea i d'Espanya". La segona derivada és que "la política de la nova Administració americana cap a la situació a Ucraïna i l'aparent alineament de Vox amb aquests postulats confronten amb l'opinió d'una part important dels votants". I la tercera: "Malgrat tot això, Vox obtindria un millor resultat ara que en les últimes eleccions generals, cosa que evidencia la solidesa del seu electorat". De fet, el PP i Vox sumarien 188 diputats en aquesta enquesta, 12 per sobre de la majoria absoluta.
El País també toca la qüestió de com afecta l’arribada de Trump a la Casa Blanca en clau domèstica i assegura que “l’agenda trumpista obliga a “reordenar la política espanyola”. Assegura el diari de Prisa que el Feijóo “torna a parlar de política internacional i marca distàncies amb el president nord-americà, davant l’evidència que pot reforçar l’extrema dreta”. I l’executiu espanyol, per la seva part, creu que el beneficiat de tot això “serà Pedro Sánchez” perquè “la política espanyola gira cap a l’agenda internacional, com passa a tota Europa”, i en aquest àmbit el president espanyol es mou com a peix a l’aigua. El País, però, obre la seva portada amb la guerra d’Ucraïna, que diu entra en “una nova fase”, i ha escollit aquest titular: “Europa assumeix l’allunyament dels EUA i accelera el seu pla militar”, i explica els equilibris europeus per aconseguir un rearmament que li doni autonomia, però sense trencar amb Washington i recorda que aquest dimarts els caps d’Estat Major es reuneixen a París.
L’efecte anti-Trump de Sánchez pot afectar Ceuta i Melilla
L’ABC, també aposta per l’efecte Trump, però des d’una òptica diferent, i assegura que “militars i diplomàtics alerten de l’efecte anti-Trump de Sánchez sobre Ceuta i Melilla”, dues ciutats espanyoles sobre les quals el Marroc té aspiracions sobiranistes. El rotatiu es basa en el fet que la bona sintonia dels Estats Units amb Rabat i el rearmament del Marroc poden afectar a les ciutats autònomes, que no estan “sota el paraigües de l’OTAN”. Trump ha demostrat que és més amic del Marroc que Espanya, una preferència que ja es va visibilitzar en el seu primer mandat, i ara en el seu segon capítol a la Casa Blanca, s’ha posat de manifest la mala relació amb Sánchez. “El xoc amb els Estats Units ho agreuja la mala posició d'Espanya a la llista de països de l'OTAN en despesa en defensa, en darrer lloc, amb una inversió de l'1,28% del PIB. El malestar va ser evident en les primeres paraules de Trump al Despatx Oval després de la seva presa de possessió, quan va criticar la posició espanyola en despesa militar, encara que ho fes incloent erròniament el país al grup dels BRICS d'economies emergents”, explica el rotatiu. L'ABC, no obstant, comparteix aquest tema de portada amb les conseqüències que la Covid ha deixat en dos milions d'espanyols, quan es compleixen cinc anys de la pandèmia, el mateix tema que ha escollit el diari Ara, que destaca que entre les persones que pateixen la malaltia des de l'inici hi ha molts sanitaris.
Diferents lectures del 8M
El 8M, Dia Internacional de les Dones, també és un tema recurrent a les portades d’aquest diumenge, però els diaris ofereixen perspectives molt diferents. El País afirma que “el feminisme resisteix el temporal”; El Mundo, que “la pluja desllueix un 8M que aguditza la divisió de l’esquerra”, La Razón va més enllà i parla de “fracàs de participació en les marxes del 8M”, però els diaris catalans destaquen tot el contrari. “Milers de dones al carrer”, titula La Vanguardia, que li dedica la fotografia principal de la portada, igual que El Periódico, que parla de “marea feminista”.
