L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca està provocant un canvi significatiu en les relacions entre els Estats Units i Europa, alterant les dinàmiques tradicionals de l’aliança transatlàntica. Els temors que se sospitaven per la política del republicà que el va portar de nou a la presidència, Estats Units primer, s’estan complint. Trump està decidit a prioritzar els interessos nacionals per recuperar el poder global que percep està amenaçat principalment per la Xina, i està reconfigurant les aliances. Europa ha deixat de ser una prioritat a Washington, i aquesta nova premissa té conseqüències en diferents àmbits. La nova política d’implementar aranzels en una guerra econòmica que pot acabar repercutint en la inflació a Europa, i les noves exigències a l’OTAN de què els països de l’aliança atlàntica destinin el 5% del seu PIB a les despeses de defensa, se sumen a les intencions de Trump de menyscabar la influència europea en l’escenari global, com s’ha demostrat en les intencions de deixar-la fora de les negociacions per posar fi a la guerra d’Ucraïna. Trump té la seva pròpia visió de la realitat del món, els seus propis plans marcats per la relació amb Rússia i Israel, amb les derivades que estableix per acabar amb els conflictes d’Ucraïna i Gaza. I a tot això, se suma la batussa pública del vicepresident nord-americà JD Vance a Europa, a la seva pròpia casa (Múnic), que ha fet més gran l’escletxa que separa els Estats Units i el Vell Continent.
“Atac del trumpisme a la UE”
De tot això van les informacions que destaquen les portades d’aquest dissabte, centrades en les tensions dels EUA i Europa agreujades pel discurs de Vance, que va causar “estupor i indignació” entre els participants en la Conferència de Seguretat de Múnic. El País parla “d’atac del trumpisme a la UE”, i d'una “duríssima arremesa de tall ideològic contra els països europeus que evidencia un esquinçament vertiginós entre les dues ribes de l'Atlàntic Nord mentre el món es precipita cap a una perillosa confrontació de potències”. Vance va acusar de no respectar la llibertat d’Expressió, “que està en retrocés a Europa”, de voler soscavar la democràcia amb els cordons sanitaris contra les polítiques d’extrema dreta, “que aïlla milions d’electors”, o d'establir regulacions a les xarxes socials. És a dir, Europa fa tot el que no li agrada als Estats Units, que ara amb Trump, té uns nous valors, que no són els valors tradicionals que ha compartit amb Europa, i això es tradueix en aquesta frase que va deixar anar Vance. “L’amenaça que més em preocupa per a Europa és l’amenaça interior que representa la retirada d’Europa dels valors que comparteix amb nosaltres”. O millor dir, que compartia.
La conferència estava plena de dirigents europeus, com el primer ministre de defensa alemany Boris Pistorius, que va qualificar aquestes acusacions “d’inacceptables”, mentre que la cap de política exterior de la UE, Kaja Kallas,va fer aquesta interpretació: “En escoltar aquest discurs, sembla com si intenten buscar brega amb nosaltres i nosaltres no ens volem barallar amb els nostres amics", al mateix temps que va reconèixer implícitament que lluitaran per mantenir l'ascendència europea en àrees que són d’interès estratègic. “"Estem buscant maneres d'actuar com a actors geopolítics i d'augmentar el nostre poder geopolític".
La pressió a Zelenski
Però més enllà de les diferències ideològiques que ara separen aquests valors que defensa els Estats Units i el que encarna Vell Continent, hi ha les implicacions pràctiques d’aquests canvis en les regles del joc. Trump se sent fort i segur de la dependència europea dels Estats Units en qüestions de seguretat, cosa que li permet prendre -o intentar-ho- decisions unilaterals respecte a la guerra d’Ucraïna. “Els EUA pressionen Zelenski: la seva “pau duradora” o més guerra”, titula El Mundo, que es fa ressò de les condicions que volen establir els Estats Units per acabar amb el conflicte. El president ucraïnès, però, vol una pau “reial i amb garanties”, i vol pactar un pla amb Trump i Europa abans de veure’s cara a cara, només, amb Vladímir Putin. El diari Ara també apunta cap aquesta direcció en la seva portada, que titula “Europa i els EUA xoquen a Múnic pel futur d’Ucraïna”.
La Vanguardia destaca en la seva portada que “Vance carrega contra Europa i l’acusa de soscavar la democràcia”, i explica en pàgines interiors “l’escomesa de l’enviat de Trump als líders europeus”, amb els atacs del vicepresident Vance contra el cordó sanitari a la ultradreta en el seu discurs a la Conferència de Seguretat de Múnic. El Periódico també opta per ressaltar en la seva portada l’acusació que va fer Vance a Europa d’amenaçar la llibertat d’expressió.
En canvi, l’ABC fa una lectura dels enfrontaments entre Trump i Europa però en clau domèstica, i assegura que “Ucraïna i els aranzels obren una escletxa entre Vox i el PP”, i justifiquen el seu titular assegurant que “els populars retreuen el ‘silenci còmplice’ d’Abascal i aquest acusa Gènova d’alinear-se amb Sánchez contra el president dels Estats Units”.
