La pel·lícula Unbreakable (El Protegit), protagonitzada per Bruce Willis i Samuel L. Jackson, ofereix una interessant lectura sobre els herois i els malvats que existeixen en el món del còmic, però que s’extrapolen a la vida real. És una exploració del propòsit de la identitat personal i l’equilibri entre el bé i el mal. Els dos personatges encaixen en l’arquetip d’heroi i malvat i ve a dir que l’un no podria existir sense l’altre, perquè són identitats antagòniques que es complementen. Ve a tomb a l’hora de veure com es presenta aquest diumenge la figura de Donald Trump en les portades dels diaris en paper, vint dies després de la seva arribada a la Casa Blanca per un segon mandat. Donald Trump encarna en una mateixa persona aquesta dicotomia d’heroi i malvat de la que parlava El Protegit.
El magnat ha entrat com un elefant en una cantereria, provocant un terrabastall intern i extern que “posa en guàrdia a mig món amb la seva ofensiva d’amenaces”, com expressa El País, mentre que l’Europa de l’extrema dreta celebra l’arribada de Trump com una “oportunitat”, un polític dels seus (“un company d’armes”, li diuen) que envia “un missatge d’esperança” que ha de canviar el món; un Trump entronitzat pels líders del Patriots.eu (Patriotes per Europa) que presideix Santiago Abascal, el grup polític d’extrema dreta que ha celebrat una cimera a Madrid que ha tingut “Trump com a protagonista absent”, com defineix l’ABC.
Els temors que expressa el rotatiu de Prisa -”Trump fa tremolar el sistema”, titula- s’han evidenciat en només 20 dies com a inquilí de la Casa Blanca, que “ha posat en guàrdia a mig planeta” i ha iniciat una demolició sense precedents “de part de la seva Administració”, desmantellant agències federals sense reparar en “les traves legals” que les seves decisions (en forma de decrets signats) provoquen en el país, i ho fa utilitzant a Elon Musk “i els seus cadells” com a instrument. Trump ha tensionat l’alto el foc a Gaza, ha xocat amb la Xina, Mèxic i el Canadà pels aranzels en una guerra comercial “amb la que també amenaça Europa”, i ha iniciat una “persecució xenòfoba inèdita contra els immigrants, gran força laboral del país”.
I totes aquestes mesures són un mirall en el qual es mira l’extrema dreta, com recull El Mundo en la seva portada. “Abascal demana als seus socis crear un front ‘trumpista’ a Europa i estén la mà a tots els socis ultres de l’aliança, des de Meloni a l’extrema dreta alemanya, per inicial “la reconquesta” que aquest dissabte va promulgar davant Viktor Orbán, Marine Le Pen, Matteo Salvini i l’holandès Geert Wilders, que el van acompanyar a Madrid en un acte d’exaltació de la “sobirania nacional”, la “defensa de les fronteres” i la lluita contra la invasió de l’islamisme.
En la premsa catalana, també El Periódico obre amb les conseqüències per Europa de l’arribada de Trump, i la guerra d’aranzels que s’acosta. “Europa busca nous mercats davant l’amenaça de Trump”, afirma el rotatiu català, que assenyala que l’estratègia de les empreses espanyoles miren “la Xina i el Mercosur” i “busca reduir costos”, mentre que puntualitza que el superàvit comercial de la UE és “de 54.000 milions, no de 300.000 com afirma la Casa Blanca”. També el diari Ara obre la seva portada amb la cimera de l’extrema dreta de Madrid, i titula: “Els ultres europeus avisen des de Madrid: “Trump ho canvia tot”.
El cinema català triomfa als Goya
Un cop d’ull a les portades també permet constatar el triomf del cinema català als premis Goya que es van lliurar aquest dissabte, que va guanyar 14 estatuetes, amb els grans guardons de millor pel·lícula per El 47 -exaequo per primera vegada a la història amb una altra pel·lícula, La infiltrada-, els premis de millor actor per Eduard Fernández (Marco), millor actriu de repartiment per Clara Segura (El 47) o el del millor guió per Eduard Sola (Casa en Flames). El Periódico li dedica la fotografia de la portada, i també La Vanguardia, que obre la seva portada amb una enquesta sobre habitatge, en la que constata que “el 40% dels espanyols temen no poder pagar el lloguer o la hipoteca”. L’Ara i El Punt Avui no fan cap menció als premis en les seves respectives portades.
Els diaris madrilenys, per la seva part, han fet un enfocament dels premis curiós, excepte El País. Així, La Razón dedica la fotografia de portada als premis, però el protagonisme no és per cap guanyador sinó per Pedro Sánchez, que va anar “sense Begoña Gómez” als Goya. Precisament el tema d’obertura de la seva portada també és el president del govern espanyol i la seva dona. “El neguit de Sánchez: dos peons i un sms de Begoña", titula el rotatiu, qui afirma que “de l’evolució del procés judicial es presumeixen noves imputacions i més problemes amb Air Europa”, i també assegura que “Junts exigirà sancions als jutges per donar suport a l’anomenada ‘llei Begoña”. El Mundo dedica un raconet a la seva portada als premis amb el títol “La infiltrada i El 47, glòria compartida en els Goya”, mentre que l’ABC passa olímpicament dels premis en la seva portada.
