La foto de totes les portades d’aquest dimecres és la dels aldarulls davant de la seu del PSOE a Madrid (fora de, ho has endevinat, El Punt Avui). La protesta contra l’amnistia i el pacte PSOE-independentistes es promou des de fa uns dies des de l’entorn del PP i de Vox —hi han participat dirigents de tots dos partits—. Aquest dimarts es va veure copada per militants d’ultradreta, molts d’ells violents, i ha acabat amb càrregues de la policia, gasos lacrimògens, barricades amb contenidors en flames, llançament d’objectes contra els agents, etcètera. Les imatges no són gaire diferents de les protestes a Urquinaona contra la sentència als líders del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 o altres manifestacions contra la repressió a l’independentisme. Alguns diaris que aquí es comenten exageren una mica la nota dramàtica i passen per alt que la gent molt enfadada fa coses així a totes les democràcies del món. La peculiaritat d’Espanya és que, si la protesta és independentista, acusen de terrorisme als organitzadors.
Una diferència substancial, però, entre els casos esmentats i els avalots de Madrid és que un grup de manifestants ha abandonat la concentració per desfilar cap al Congrés dels Diputats i feia pinta que la seva intenció no era ballar una conga. Aquesta acció és greu. Evoca la invasió del Capitoli pel trumpisme o del legislatiu brasiler pels partidaris de l’expresident Bolsonaro. Fora d’aquest detallet de no res, és tot molt semblant a les mogudes de Tsunami Democràtic a Catalunya que investiga des de fa quatre anys el magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, jutge ben promogut pels governs del PP. Ara, de sobte, García-Castellón, ha acusat Carles Puigdemont i altres de terrorisme perquè considera que és un dels manaies de Tsunami Democràtic. Vejam, doncs, quines qualificacions mereixen als jutges i fiscals els aldarulls i la marxa sobre el Congrés d’aquest dimarts, més violents que no pas la invasió de l’aeroport del Prat o el tall de l’autopista AP-7 a la frontera de la Jonquera. Ja ni cal comparar-los amb el llançament de pilotes de plàstic al Camp Nou, entre altres accions càndides de l’època, diguem-ne, de decadència o manierista de Tsunami. Vejam també a qui acusa la justícia espanyola de “coordinar” les protestes de Madrid i algunes altres ciutats. Ho tenen tan fàcil que no cal donar-los cap pista.
A les portades, els diaris no fan cap comparació ni entren en detalls. Tampoc fan títols de l’estil Arde Barcelona ni hi ha històries d’embarassades que perden el fill per l’estrès de la situació. Alhora, les manifestacions serveixen per ignorar la irrupció de la cavalleria judicial per enredar les negociacions entre els socialistes i els de Puigdemont. Només El País titula per aquí. L’ABC i El Periódico expliquen que la protesta es va enverinar a causa de la interferència dels xicots ultres, com volent dir que era pacífica i pacient fins que no van arribar els extremistes, els “ultres descontrolats” de què parla el tabloide monàrquic o “l’extrema dreta” assenyalada pel diari barceloní. Valga’m Déu. La Vanguardia s’esborra un xic de l’enrenou, malgrat que publica la millor foto de totes —una (una més) d'en Dani Duch—, i titula per la dimissió del primer ministre de Portugal. És segur que no pretenen desacreditar aquell seminal eslògan indepe: “L’autonomia que ens cal / és la de Portugal”. De manera que caldrà pensar que la selecció de la notícia més important respon a altres criteris. A La Vanguardia sempre han estat molt de Portugal —no és broma—. Aquest diari i El País fa dies que anuncien que l’acord per la investidura és a tocar, que serà demà o demà passat, que és imminent, etcètera. Ara que el PSOE ho ha refredat, les portades xiulen i miren al sostre.