El 2021, que s’acaba aquest divendres, és un any per llançar a les escombraries, un any que va començar malament i no s'acaba bé. Les portades només ho certifiquen, malgrat l’esforç d’El Punt Avui i d’El Periódico per aixecar la moral de la ciutadania i fer volar una mica l’esperit. El diari gironí recorre a l’expedient de parlar amb personalitats d’un cert relleu a la vida pública perquè hi diguin la seva. Resum del diari: “s’obren expectatives” per al 2022, una manera pietosa de no dir res però deixant-hi anar una mica de caliu. Sona bé, encara que quedi en el misteri de les coses inconcretes. Almenys el bon desig és positiu. El diari de Prensa Ibérica, en canvi, proposa alguns personatges “emergents” de l’any que ve, com volent dir que faran coses que valdran la pena, que ens il·lusionaran, que seran diferents per a bé. Si tota selecció de personalitats del present perquè interpretin l’esdevenidor és força aleatòria —random, parlant com els centennials—, encara ho és més la tria de noms que poc o molt configuraran el futur amb les seves paraules, obres i omissions. S’agraeix l’esforç, però.

Cal rescatar també la portada de l’Ara, que du aquest títol tan llampant com encertat per descriure el 2021: "Un any salvatge". Ho ha estat, segons com. Diu el diccionari que salvatge significa “que creix sense la cura de l’ésser humà” i també “esquerp, rude, intractable, brutal”. A la mena de salvatgia del 2021 li escau més aviat la segona definició. La primera, no tant. Perquè molts dels mals i malifetes d’aquest any que plega veles es deuen precisament a accions humanes. Per exemple, la inflació (“preus desbocats”, etcètera) que ocupa els títols principals de La Vanguardia, El País, El Mundo, ABC i La Razón està directament relacionada amb la decisió de descarbonitzar la societat i l’economia i la mala planificació que s’ha fet d’aquesta transició energètica, especialment a Espanya. Ha estat un any salvatge, sí, però també de negligències, insensateses i lleugeresa.

Les portades del bloc de diaris de Madrid més La Vanguardia (sigui dit sense segones —o no) no poden ser més negres. Ja és la feina dels diaris, la de gestionar el mal averany i la malastrugança. Potser La Vanguardia i El País fan millor feina en traduir als títols l’impacte de la inflació. El diari de Barcelona pronostica que la patacada del gener s’allargarà uns quants mesos, una manera molt gràfica i tocant peus a terra d’explicar el que ens espera. És fàcil fer-se’n una idea. El País mira pel retrovisor i titula posant xifra al nombre d’espanyols per als qui el 2021 ha anat malament: 24 milions. És millor així que com ho fa El Mundo perquè és igual dir 11.000 milions que 111.000 milions o, senzillament “moltíssims diners”. Com visualitzes 11.000 milions? Quant és, això? Deu tràilers carregats de bitllets de cent euros? Cent tràilers? La Razón i l’ABC, com que volen armar els títols per fer mal al govern espanyol, s’acaben fent un embolic i no se’ls entén gairebé gens, especialment el tabloide monàrquic, amb la foto retocada de Pedro Sánchez a les fosques. Més aviat retrata la creativitat del diari: a les fosques.

En fi. Aquest any era difícil fer les portades falagueres que són més habituals per aquestes dates. En qualsevol cas, el destí està en bona part a les teves mans, no a les portades dels diaris. Bon 2022.

El Punt Avui, portada

El Periódico, portada

Ara, portada

La Vanguardia, portada

El País, portada

El Mundo, portada

ABC, portada

La Razón, portada