Ja hi tornem a ser. El mes d'agost està a punt d'acabar i això significa que les vacances d'estiu toquen a la seva fi. A més, en el sector educatiu, aquest any s'avança l'inici de curs i els nens i nenes tornaran a les aules abans de la Diada, concretament, el dilluns 5 de setembre. Ho faran amb diversos fronts oberts i, alguns d'ells, malauradament, fora del terreny estrictament educatiu, com és el cas de l'amenaça judicial que pesa sobre les escoles catalanes de l'aplicació del 25% de castellà. El diari ARA dedica un monogràfic a totes aquestes carpetes que hi ha per al nou curs 2022-2023, on destaquen, per a més inri, la modificació curricular a l'Educació Secundària Obligatòria, les vagues de professors o els efectes de la inflació, que també incideixen en la compra de material escolar i de llibres de text.
El retorn als centres educatius és una qüestió que ocupa, també, la portada del diumenge d'El País. El mitjà de Prisa titula: "La tornada a l'escola es complica: nova llei i preus a l'alça". La implantació de nous currículums afegeix incertesa perquè, segons el citat diari, "ha complicat i endarrerit el disseny de l'any escolar i dels llibres de text". En aquest context, però, la ministra d'Educació, Pilar Alegría, creu en una entrevista a El País que "les lleis educatives generen un soroll artificial que després s'evapora". Sigui com sigui, a partir del dia 5 caldrà que moltes de les incògnites que planen sobre el terreny —masses— comencin a quedar resoltes i que la comunitat escolar visqui un curs amb normalitat, que a més serà el primer des del 2019-2020 que començarà sense restriccions pandèmiques —i ja tocava.
A on també s'acumula molta feina és en el pla polític. El començament de curs ja s'ha produït per a alguns. Aquest dissabte, el Partit Popular donava el tret de sortida a un any marcat per les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig de 2023, que poden influir en la cita electoral que vindrà set mesos després, en la que ja pensen, des de fa setmanes, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. La inauguració del curs polític dels populars, amb la presència dels barons autonòmics i celebrada a Galícia, té acollida a la primera pàgina de moltes de les edicions d'aquest diumenge: El País dedica la foto principal a l'acte del PP, El Mundo obre amb aquesta reunió dels conservadors i La Razón i El Periódico també fan esment del discurs pronunciat per Feijóo.
El repte dels populars és consolidar la primera posició que, ara com ara, li atorguen totes les enquestes. Per això, un dels pilars estratègics del líder del Partit Popular serà "buscar milers de vots d'esquerres per fer fora Sánchez", diu El Mundo. És una línia que traça, en certa manera, el president de Múrcia, Fernando López Miras, en una entrevista a La Razón: "Cada vot que no va al PP és oxigen per a Pedro Sánchez". I, en el seu objectiu d'intentar ser una mena de catch-all party (sense renunciar gaire als seus principis ideològics, però), Feijóo ja ha llançat un nou desafiament a l'inquilí de la Moncloa, Pedro Sánchez: un cara a cara al Senat per parlar, entre altres temes, de la situació econòmica del país. Veurem què hi diu Sánchez al respecte.
A l'altra banda, saben que el context no els resulta afavoridor en aquests moments. La Razón recull que el PSOE i Podemos ja assumeixen una derrota... a 16 mesos de les generals: "No hi ha govern que resisteixi una crisi així". El missatge pessimista contrasta amb l'impuls que tractarà de donar Pedro Sánchez a les seves expectatives per repetir com a president de l'executiu espanyol. Ja se sap que, durant els propers 4 mesos, recorrerà Espanya per vendre el seu cartipàs com "el govern de la gent". El que ningú sap és si aquesta vegada caurà de peu, però ja es va demostrar que, quan semblava un cadàver polític, va ressorgir, va vèncer les primàries del PSOE i, via moció de censura, va aterrar a la Moncloa. La Vanguardia assenyala que, si més no, el secretari general del PSOE vol plantar cara: "Llança la campanya més llarga per frenar Feijóo".
Ara bé, el que realment marcarà aquest nou curs (i que incidirà en tots els vessants, també el polític) serà la galopant inflació, amb un cost de vida a l'alça i, per tant, amb la ciutadania perdent poder adquisitiu. Els preus desorbitats s'estenen a tots els sectors, però La Vanguardia destaca aquest diumenge l'increment de la factura dels subministraments: "La crisi energètica dispara la factura de gas de milions de llars". S'acaba l'estiu, cop dur de realitat.